«No em sento persona 'non grata', em sento ciutadà de Girona», la ciutat on viu des de fa 27 anys, deia, ahir, l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo,a la sala de premsa Miquel Diumé de l'Ajuntament, que li va fer un lleig (polític) el 24 d'octubre del 2017, quan una votació el va declarar persona no benvinguda a la ciutat, decisió que va comptar amb l'aquiescència de l'alcaldessa, de CiU -al consistori el PDeCAT no existeix-, Marta Madrenas.

Millo, que segons explica a la Immortal rep insults (de detractors) i abraçades (de partidaris) a parts més o menys iguals, va retornar a la Casa de la Vila acompanyat de la regidora Concepció Veray -«gràcies, Conxita», li deia- i de la nova portaveu adjunta del PP al Senat, la burgalesa Cristina Ayala, que passa estius a Tossa de Mar, que no parla català però que l'entén i que recorda que a la ciutat catedralícia on viu no hi arriben els trens AVE.

Millo, encara ara, observa en Madrenas la «intransigència» i la «intolerància» dels que «no accepten» la divergència de pensament. I recorda que va ser l'alcaldessa independentista la que va trencar les relacions amb l'Estat quan ell era el representant de La Moncloa al Principat. «Ho vaig intentar reconduir, però...», es resigna. Millo actua ara de president provincial d'un PP que busca, amb una direcció nacional renovada, refer-se de l'estaborniment que li va provocar l'efectista i efectiva moció de censura contra Mariano Rajoy, un altre «ex».

El discurs del PP se centra ara en recordar que els garants de la democràcia, la llei i l'Estat de Dret són ells; per descomptat, apuntava Millo, no ho són els independentistes; però tampoc Ciutadans, el partit que gairebé els escombra del Parlament en les eleccions del 21-D. La presència de Millo i Ayala, a banda de cert cop d'efecte en «territori Madrenas», s'ha d'entendre també en un context d'eleccions municipals a la vista: qüestió de supervivència política.