Les càmeres de videovigilància s'han fet cada cop més presents als carrers. I s'han convertit en una eina important per a les policies. Girona és un territori «videoprotegit» remarca el president de l'Associació de Caps de Policia Local de les Comarques Gironines, David Puertas, que també és inspector i cap de la Policial Local de Platja d'Aro, un dels cossos pioners en l'aposta per aquesta tecnologia.
Actualment la majoria de grans municipis compten amb aquesta tecnologia. Alguns tenen càmeres d'ambient i d'altres, càmeres de lectors de matrícules. Per exemple, n'hi ha d'instal·lades a Castell-Platja d'Aro , Calonge, Santa Cristina d'Aro, Figueres, Olot, Girona, Begur, la Jonquera, Banyoles, Blanes, Roses, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Ripoll, Arbúcies, Castelló d'Empúries, entre d'altres. Aquí són les mateixes policies locals les que controlen els aparells i els alimenten per poder prevenir fets delictius.
D'altres municipis, com per exemple a Vidreres o Sant Feliu de Guíxols, en tindran a partir d'aquesta tardor. I a localitats com Santa Coloma de Farners és un projecte que s'està treballant, com també passa a Puigcerdà o Llagostera.
En altres municipis de la Selva o la Garrotxa hi ha iniciatives impusaldes a través dels Consells Comarcals que busquen equipar amb càmeres un conjunt de pobles i la idea és que siguin els Mossos d'Esquadra qui en facin l'ús i també, per tant, un control. Amb tot, aquests són uns projectes, explica David Puertas, que encara s'estan tramitant i serà la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància l'encarregada de donar-hi el vistiplau.
Les càmeres de videovigilància se solen col·locar a les principals vies d'accés i a les zones de més aglomeració de persones. El president de l'Associació de Caps de Policia Local de les Comarques Gironines relata que només a Castell-Platja d'Aro compten amb 36 càmeres de vigilància a la via pública, que anomenen d'ambient i 30 més que fan la lectura de les plaques.
Puertas assegura que són unes eines que «ajuden a la prevenció del delicte» i que s'han convertit en un gran aliat pels policies, ja que són un «gran complement per a les policies locals». Però ressalta que no serien útils sense la feina que hi ha al darrere i que passa per alimentar-les amb informació d'interès policial.
L'inspector també recorda com s'usen les imatges és un tema delicat i per això, les policies -com la de Platja d'Aro- les tracten de manera protocol·litzada.
Prevenir i resoldre fets
Les càmeres ajuden a evitar fets delictius i també a resoldre'n però tot això depèn de la feina feta al darrere. La tasca passa d'entrada per alimentar les càmeres que llegeixen matrícules.
Això es fa a través d'un programa informàtic, en el qual el responsable policial introdueix la matrícula d'un cotxe robat o bé, d'un amb interès policial.
Aquest darrer supòsit passaria per aquells vehicles que la policia sap que utilitzen delinqüents per delinquir en domicilis, fer estafes, etc. Un cop la policia té la matrícula introduïda, en el cas que el vehicle sigui captat per una de les càmeres, aquesta ràpidament envia una alerta als responsables i a la sala. Es localitza on ha passat el cotxe i aquí comença la feina policial.
Aquesta tasca pot passar des d'atrapar in fragantifins a trobar els responsables del vehicle. L'alerta a més incorpora dades sobre aquests delinqüents gràcies a la informació prèvia introduïda i, per tant, permet als agents saber per exemple, amb quin tipus de fet es poden trobar.
L'altra gran tasca de les càmeres és la de la resolució dels fets, són una eina indispensable i també una prova davant del jutge. Sovint després d'una anàlisi acurada dels moviments per exemple, d'un vehicle o d'uns delinqüents captats per les càmeres, poden trobar-los cometent el delicte o bé, utilitzant transports que els porten cap al parador del delinqüent.
L'inspector David Puertas destaca que gràcies a les càmeres sovint es poden anticipar a un robatori per exemple, ja que amb la informació prèvia i la feina dels policies, poden frustrar les ganes dels delinqüents. I per això, considera que són una eina clau de complement a les policies actuals. I de cara a un futur, augura que aniran a més, però sempre de suport dels agents.
Girona fins ara era territori cardioprotegit per la gran presència de desfibril·ladors i ara, diu Puertas, també està videoprotegit, gràcies a la instal·lació arreu d'aquests aparells .
