Paulí Pallàs Ferrer, un saltenc empresonat durant tres anys i sis dies per un delcite de rebel·lió militar durant la dictadura, va morir aquest divendres als 98 anys. Pallàs, que havia nascut al barri de Sant Pere de Girona però feia molts anys que vivia a Salt, havia format part de la lleva del biberó i va haver de fer treballs forçats amb el Batalló de Soldats Treballadors. Un dels seus dos fills és el regidor de Vilablareix Josep Manel Pallàs Julià. L'altre, Enric Pallàs Julià, va ser regidor a l'Ajuntament de Salt.

De jove, Paulí Pallàs va viure entre Girona i Olot, on el van enviar per tractar-se una anèmia. En esclatar la guerra va tornar a Girona i es va introduir a les joventuts del POUM. Amb disset anys va ser enviat al front de Terol i, acabada la guerra, va exiliar-se a França.

En tornar a Catalunya, va passar anys d'angúnies treballant en batallons de l'exèrcit. Es va casar l'any 1946 i va crear el sindicat UGT a Girona. Algú el va delatar i va acabar a la presó de Salt . «Jo no soc ni comunista ni feixista, soc una persona que demana ser respectada, com jo he respectat sempre als demés», va dir en la seva primera declaració. En un reportatge al Dominical del Diari de Girona de l'1 de juliol de 2001, recordava les tortures que patia al batalló, on els tractaven com animals: «Érem tancats a la bodega del vaixell. Allò era una porqueria», explicava d'un trasllat. O els insults i cops que rebia si algú el sentia parlant en català: «gossos catalans, parleu en cristià! », li deien. Tot plegat ho va deixar relatat al llibre Vides truncades, memòries d'un quinto del POUM, l'any 2005, a l'editorial CCG Edicions. Va sortir de la presó el 4 de juliol de 1951.

Un cop acabat tot el periple de batallons i de la presó, va decidir no tornar a posar-se mai més en política, decebut perquè des del «moviment» ningú li havia fet costat.

La seva implicació amb l'esport gironí i sobretot en el bàsquet saltenc li ha valgut l'emblema d'or del Club de Bàsquet Salt, la Medalla de l'Esport de les comarques gironines i la Medalla de plata de la Federació Catalana de Bàsquet.

Fa uns anys, Paulí Pallàs va donar part del seu arxiu documental a l'Ajuntament d'Artà, població situada prop de Manacor. Hi havia estat l'any 1941, en un campament de presos.