El gran gurmet, el primer crític, el periodista gastronòmic per excel·lència. Un referent, el precursor del concepte la bona taula. De fet, va ser qui ho va iniciar tot». Així és com defineix Josep Roca, sommelier d'El Celler de Can Roca, al gastrònom Jaume Font i Estival, que va morir dilluns als 75 anysPromotor i divulgador de la cuina gironina arreu, va ser el primer a organitzar un congrés gastronòmic i el fundador de la revista Girona Gastronòmica. «Precisament va ser ell en aquesta publicació el primer que va escriure un article sobre nosaltres i n'estarem agraïts eternament», explica emocionat Joan Roca, el xef dels tres germans. «Sempre ens va donar suport i encoratjar: recordo que va escriure 'aquests nois tenen futur' en una època en què just començàvem i la nostra única ambició era tenir el restaurant ple i que la gent tornés a aquella carretera de Taialà on estàvem ubicats», afegeix el cap de cuina.

«Va ser un visionari, aquest va ser el seu mèrit principal. Va veure que la gastronomia era una eina de difusió del territori, de cultura i que servia per valorar les tradicions i els petits productors locals», explica Joan Roca. «Va fer que Girona explotés, la gastronomia de tot el territori català li deu molt: Font portava gent d'altres indrets per mostrar el que el col·lectiu restaurador gironí feia».

«Tot en què s'ha convertit la gastronomia actualment, ja ho deia ell des de fa molts anys», afegeix. I és que Jaume Font va ser també dels pioners A fusionar la cuina amb l'espectacle i va vincular el món dels fogons amb l'artístic. «De cop es presentava a casa amb alguna persona famosa i ens proposava cuinar idees extravagants que es convertien en reptes per a nosaltres i ens feien créixer», comenta el xef. En aquest sentit, els tres estrelles Michelin recorden especialment un sopar en què Font va portar l'actor Juan Echanove, quan estava representant l'obra de teatre El Cerdo, en què li van preparar un menú degustació sencer fet de porc. «Imagina el repte que suposa idear 15 plats on l'ingredient principal sigui aquest animal», detalla el cap de cuina. Per la seva banda, Josep Roca assegura commogut que «ara que penso en aquest àpat tan memorable se'm posa la pell de gallina».

Pel que fa a la seva relació professional, com a restauradors des d'una banda i com a crític gastronòmic per una altra, Josep Roca destaca la seva «ergonomia». «Sempre havia tingut una idea de respecte, era benevolent i comprensiu. També crec que va ajudar el fet que la seva dona fos cuinera, així ell va ser més mesurat a l'hora de fer una crítica polida. Però sempre et feia millorar des del seu coneixement i el seu to educat i respectuós», conclou el sommelier mentre explica que «les sobretaules amb ell estaven sempre carregades de saviesa i generositat».