En aquests darrers temps és inevitable no parar a pensar on anem amb la fractura social que els separatistes han orquestrat i que posa en evidència el poc que li fa perdre la son al sr. Sánchez i a l´irresponsable del sr. Torra, qui segueix cada dia perdent oportunitats per començar a recosir la convivència i continua crispant amb les seves paraules demostrant contínuament que ni li importa Catalunya ni els catalans que hi viuen. És molt greu la falta de política d´aquests darrers anys però també perillós quan el que busca és l´enfrontament, quan s´opta per tancar el Parlament per no afrontar els debats importants que demanda la nostra societat i cada vegada que Torra té un estirabot ho radicalitza tot encara més, provocant una fricció evident a tants anys de pau de la nostra societat.

Va ser Artur Mas qui va prémer el botó de tirar pel dret. Amb l´esquer del 9-N va trobar l´eina perfecta per agitar el carrer i iniciar la fractura entre catalans buscant un punt de no retorn. Va començar a tibar-ho tot tant que fins i tot el parlamentarisme se´n va ressentir: el mateix Mas va haver de canviar de sigles i empescar-se una llista autonòmica conjunta amb el seu rival polític on poder amagar-se de número 4 per dissimular la derrota. Una derrota que la mateixa CUP, la nit del 27 de setembre de 2015, en el que havien batejat com eleccions plebiscitàries, va admetre sense embuts. No obstant això, es va optar per seguir amb el full de ruta anterior, si bé la CUP va obligar a canviar Mas per Puigdemont, qui encara va afegir més pressió al carrer i a les institucions, passant per sobre de l´Estatut i la Constitució i arribant a un moment polític on ningú s´imaginava. A tot això, cal afegir la inacció del govern Rajoy, l´oportunisme de Sánchez i un president autonòmic que anima a "atacar l´Estat" -són paraules de Torra-.

I ara què? Perquè al carrer estem veien com a un restaurador de Blanes l´assetgen constantment per no voler llaços grocs davant del seu negoci, a una dona la van agredir a cops de puny al parc de la Ciutadella, hi ha representants polítics que han d´anar amb escolta policial, marquen constantment nombroses seus de diferents partits, i el Parlament està tancat amb pany i forrellat. Amb la seva obsessió estan lapidant el futur de la convivència i l´harmonia dels nostres fills, a qui se´ls està carregant amb la responsabilitat de reconstruir tot el que s´ha dinamitat els darrers anys i recuperar el temps perdut. En comptes d´haver-los deixat el camí obert per a progressar democràticament, socialment, en igualtat i fraternitat resulta que se´ls convida a "atacar l´Estat". Algú podia pensar fa pocs anys que un president d´una comunitat autònoma busqués una confrontació directa? I no és l´únic, els darrers dies en el Congrés de Piuladors s´han sentit arengues incitant a la sublevació. I davant de tot això, on és la política? Tots estem veient el que està passant i un inhàbil govern d´Espanya sembla que en comptes de gestionar la realitat estigui jugant en un simulador de proves i cada dia diu una cosa diferent. I penso que a hores d´ara, seria just conèixer els pactes encoberts del sr. Sánchez amb el nacionalisme basc i català, tot i que per les darreres notícies que ha provocat la delegada del govern i altres representants del PSOE ja podem intuir com s´intenta vendre Espanya a parcel·les.

Només la convicció i la fermesa ciutadana podran reconduir aquesta situació. Tots els ciutadans hem de ser partícips, directors i actors d´un futur que permeti restablir la concòrdia, l´harmonia i la convivència. La ciutadania de Catalunya no es pot permetre que el govern ens porti a un carreró sense sortida. Les circumstàncies no ens poden acabar costant les llàgrimes a tots. Perquè una espiral no té final i això no ens ho podem permetre com a societat.

Que mai hàgim de girar la vista enrere amb enyorança recordant el que els nostres avis i pares van construir i ens van deixar: estabilitat, harmonia, pau i un futur completament obert d´oportunitats. És això el que està en joc.