11 de setembre de 2018
11.09.2018

Les comarques gironines no han registrat cap sisme per sobre dels 2,2 graus durant aquest 2018

Durant els darrers vuit anys, la província ha comptabilitzat un total de 37 terratrèmols · El 35% d'aquests moviments va tenir lloc a la comarca de la Selva, vuit d'ells a Santa Coloma

11.09.2018 | 00:11

L'activitat sísmica a les comarques gironines ha estat més aviat tranquil·la durant aquest 2018. A menys de quatre mesos d'acabar l'any, la província no ha registrat cap moviment sísmic per sobre dels 2,2 graus a l'escala de Richter en cap de les vuit comarques que en formen part. A l'espera de veure quin pot ser el balanç a finals de desembre, feia pràcticament 17 anys que no es donava una situació similar, sobretot perquè els darrers anys han estat marcats per una activitat més intensa.

Analitzant les dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGcat), durant els últims vuit anys s'han comptabilitzat un total de 37 terratrèmols a la província, incloent a la llista aquells que estan per sobre dels 2,2 graus o bé els que la població va notar en el moment que van succeir. L'activitat ha estat especialment rellevant a la Selva, ja que un 35% dels terratrèmols es van registrar en aquesta zona. Un dels motius principals és la presència d'una cruïlla de dos sistemes de falles.

Durant el 2017, la Selva i el Ripollès van registrar els 6 sismes que es van donar aquell any. En el primer dels casos, els cinc van tenir lloc a prop de la localitat de Santa Coloma de Farners. En el cas del Ripollès, la tremolor va sacsejar el terra a tocar d'Ogassa en un sisme que no va ser percebut pels habitants de la zona. El 2016 la xifra va ser la mateixa, aquesta vegada registrant terratrèmols al Pla de l'Estany i, un cop més, a la Selva. Crespià, Santa Coloma de Farners (per partida triple) i Sils, van ser els punts receptors.

L'activitat sísmica a la demarcació va ser especialment notable el 2015, un dels anys que més terratrèmols va registrar. Del total de 10, set van donar-se a la zona costanera de l'Alt Empordà –entre el golf de Roses i el cap de Creus–, amb tremolors que van anar dels 4,3 graus a 1,8 dins de l'escala de Richter. Malgrat això, sovint els moviments no s'arriben a notar. En aquest cas, la població sí que es va adonar dels episodis, els quals no van causar danys de cap tipus. El mateix any es van registrar tres terratrèmols més: dos a la Cerdanya, concretament en una zona pròxima al poble d'Alp, i un al Ripollès, a tocar de Llanars.

Durant els anys anteriors, des del 2010 al 2014, algunes de les localitats que també van patir els moviments sísmics van ser Camprodon, Ogassa, Cadaqués, Roses, Meranges, Caldes de Malavella, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Bellver de Cerdanya o Das. Alguns, àmpliament percebuts per la ciutadania i d'altres, de més poca intensitat, registrats només per la base de dades de l'ICGcat, la qual disposa d'una xarxa de setze estacions repartides arreu del territori català, una de les quals és submarina. Aquest institut compta també amb divuit estacions acceleromètriques, les quals s'encarreguen de mesurar l'acceleració del terreny causada pels terratrèmols. Tenint en compte les xarxes d'altres organismes i de regions veïnes, es pot considerar, doncs, que Catalunya, en el seu conjunt, està coberta per un total de 102 estacions sísmiques.

Pel que fa als registres, anualment hi ha una mitjana de 800 terratrèmols a tot Catalunya, la majoria dels quals no es perceben per la població o ni tan sols queden enregistrats per la seva baixa intensitat. En el cas de la província de Girona, aquestes tremolors formen part de la normalitat sísmica de cada zona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit