«Hem d'arribar als pacients que, per vergonya, no surten de casa perquè tenen incontinència fecal. No saben què fer i se n'amaguen, els sembla que són els únics», explica Maite Carreras, delegada a Girona de l'Associació Per a la Incontinència Anal (Asia). Aquesta entitat, nascuda el 2013 a Terrassa per la mobilització d'un grup d'afectats, es va constituir fa uns mesos a la província i des de llavors ha atès una dotzena de persones de les comarques gironines, dues de les quals eren menors d'edat, amb incapacitat per retenir la femta.

«Es tracta d'un perfil de persones molt variat, gent que pateix incontinència fecal per un problema congènit, nens, malalts de càncer que en pateixen com a conseqüència del tractament, persones que han passat per una operació o dones afectades després d'un part complicat», explica Carreras.

«És un problema social del que no se'n parla, però hi ha molts afectats, el que passa és que no es diu. Parlar d'incontinència urinària és normal, fins i tot hi ha anuncis a la televisió, però la fecal fa vergonya. A les consultes dels metges de capçalera sovint ni tan sols es pregunta si tens problemes per aguantar-te, per exemple», diu.

«En el meu cas, no me n'amago. Va ser a conseqüència d'una intervenció quirúrgica i vaig passar tres anys tancada a casa, perquè els metges no sabien què fer-me ni a qui adreçar-me», assenyala la delegada de l'entitat a Girona, que apunta que l'objectiu principal de l'Associació per a la Incontiència Anal és «acompanyar el pacient i facilitar-li el camí» per reconduir un problema de salut amb un alt impacte en la qualitat de vida de l'afectat i en l'entorn.

«Cal que sàpiguen que es pot trobar una solució a la incontinència fecal», remarca.

«Deixes de fer moltes coses, et tanques, i la qualitat de vida que tens és zero. Ho passes molt malament, perquè passes vergonya i la gent és cruel. Genera molt aïllament i dificulta la vida personal, laboral i social», explica.

Visibilització

Detalla que és clau visibilitzar la incontinència anal i que els professionals de l'atenció primària la coneguin per derivar els afectats a l'especialista que ajudarà el pacient a trobar la solució més adequada per a cada cas.

«Ens hem trobat casos de nens a qui el pediatra els deia que 'ja els passaria', persones a qui han enviat al digestòleg o al ginecòleg, quan el que necessitaven era veure un especialista en coloproctologia per determinar la gravetat de la incontiència i decidir el millor tractament», explica.

«Estem parlant des d'incontinències lleus que es poden resoldre amb canvis en la dieta i exercicis per millorar la musculatura del sol pèlvic a casos greus que requereixen cirurgia», assenyala Carreras.

«A Girona ens hem trobat molt bona predisposició per part dels metges, tant a l'hospital Josep Trueta com als diferents hospital Josep Truetacentres per això ara volem adreçar-nos també a l'atenció primària, per formar els professionals i que informin els pacients que existim», apunta Maite Carreras, que remarca que l'entitat atén tant al centre cívic de Palau a la ciutat de Girona, com a casa dels afectats, si aquests no volen desplaçar-se.