Durant 12 minuts, la munió de gent que ocupava el Firal va seguir amb atenció les palmeres de color taronja, els tentacles encesos de vermell, les rodes de verds roents i els raigs blancs que explosionaven en flors rosades incandescents. Des del Puig del Roser sorgien els dolls encesos que cobrien el cel per sobre del nou passeig.

Va ser el moment culminant de les Festes del Tura de l'estrena del Firal remodelat. Poc abans, havia tingut lloc la sardana Adéu Vila d'Olot. L'esdeveniment havia format dues fileres que s'havien estès a banda i banda per ballar la darrera sardana de les Festes. La Principal d'Olot havia entomat la sardana Adéu, vila d'Olotdel mestre Rafel Casanova Bartolí i estrenada el 1903. La sardana considerada l'himne d'Olot havia emocionat els balladors que miraven el cel que desprenia olor de sofre i deixava anar els trons de l'artifici.

El darrer dia de les festes que ja seran crònica del passat va començar tard perquè el matí va ser per a la Diada Nacional de Catalunya. L'acte previ a la gran concentració de Barcelona va ser l'únic esdeveniment del matí.

La tarda va arribar tard, asolellada i amb una temperatura suau. Un ambient ideal per anar a la tornaboda de les fonts de Sant Roc. Una manera tranquil·la d'acomiadar-se de la festa amb la companyia de la Principal d'Olot, sardanes , l'ombra agraïda dels plàtans que abriguen els prats dels voltants de la font i la frescor despresa per les aigües del Fluvià que passa gràvid de les darrers pluges per sota els prats.

A la mateixa hora els amants del ball van poder anar a la sala Torín on va tenir lloc una exhibició de pas doble, vals, txa-txa-txa, swing, tangos i boleros.

Després dels focs els gegants, els nans i els cavallets van travessar el Firal en la darrera passejada de la festa. Es van dirigir a la Plaça Major. El petit rectangle que durant segles ha centrat la ciutat va quedar a les fosques un instant i després va quedar il·luminat per milers de petites flames. Els gegants, els nans i els cavallets van ballar a la llum de les espelmes les melodies tradicionals de les Festes d'Olot.

Tot seguit es van dirigir cap a les grans i velles portes de l'Hospici. El gran edifici públic de la ciutat que ha tingut les més variades funcions menys la d'hospici de mainada òrfena. Encara que sí va servir d'hospici d'acollida de pobres, desvalguts i refugiats.

Les gruixudes portes vestides de ferro es van obrir i els gegants, els cavallets i els nans van entrar amb el cap torçat endavant i sense mirar enrere. Les festes estaven acabades.