Urbanisme aposta per «exprimir al màxim totes les fórmules per buscar alternatives» al desenvolupament d´alguns sectors de la Costa Brava on encara es podrien aixecar urbanitzacions. Aquest és el cas de la cala d´Aiguafreda, a Begur, un paratge on la plataforma ecologista SOS Costa Brava denuncia que s´hi podrien construir fins a 260 habitatges i tres hotels.

El director d´Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va assegurar ahir que «tan de bo es pugui reconsiderar aquest creixement», però va advertir que és un assumpte «complex» perquè són uns terrenys classificats, des del 1976, com a sòl urbà. Serra va advocar per explorar les possibilitats amb «garanties jurídiques» per evitar pagar indemnitzacions milionàries als propietaris del sòl. Unes indemnitzacions que Begur xifra entre 50 i 70 milions d´euros. Divuit entitats ecologistes s´han constituït, aquest estiu, en la plataforma SOS Costa Brava per lluitar contra almenys 21 procediments urbanístics del litoral i que, segons els seus responsables, portaven anys «enterrats» però ara l´administració està «permetent que tornin a aflorar». Entre els projectes hi ha Aiguafreda, a Begur, o sa Guarda, a Cadaqués.

Herències dels anys 60, 70 i 80

El director d´Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va afirmar que sent «indignació» per afirmacions que han anat sorgint al voltant d´alguns d´aquests projectes i, sobretot, les que acusen el Govern d´«inacció». En aquest sentit, va assegurar que algunes de les acusacions «no fan altra cosa que enganyar la societat i desinformar la gent» perquè, va subratllar, l´urbanisme és un tema «complex» i la Generalitat ha de gestionar models urbanístics heretats dels anys 60, 70 o 80.

Serra va defensar que el Govern és «proactiu» a l´hora d´impulsar mesures per evitar la proliferació d´urbanitzacions a la Costa Brava a través d´eines com, per exemple, els plans directors urbanístics del sistema costaner o el futur pla director de revisió de sols no sostenibles, que es preveu que estigui aprovat el segon semestre del 2019 i que va lligat a la llei de territori, actualment en redacció. També va assenyalar que la nova llei del litoral crearà nou instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català.

El director va defensar que, a banda de les noves eines que s´estan tramitant, el Govern no s´ha quedat de braços creuats durant aquests anys i va afirmar que en els darrers 8 anys han reduït 100 hectàrees de sòl on s´haurien pogut acabar construint uns 2.500 habitatges al litoral. Això s´ha fet, va dir, analitzant els planejaments de cada municipi a mesura que s´adaptaven a la legislació vigent.

Tot i que la intenció del Govern és promoure un desenvolupament sostenible, Serra va afirmar que hi ha límits. «No podem aturar els projectes per aturar-los», va assenyalar i va instar a fer qualsevol revisió amb «seguretat jurídica» per evitar haver de pagar indemnitzacions milionàries a propietaris amb drets adquirits. És el cas, va exposar, d´Aiguafreda.

Segons Serra, es tracta d´un pla heretat de l´any 1976 que preveia la construcció de fins a 403 habitatges i que, a més, està desenvolupat parcialment perquè ja s´hi van construir cases. A més, el sòl està qualificat com a urbà. Després que les plataformes ecologistes hagin llançat l´alerta per la possibilitat que es reprengui el projecte i s´hi acabin construint uns 260 habitatges més i tres hotels, Urbanisme espera a tenir qualsevol proposta urbanística sobre la taula per estudiar-la amb detall.

Agustí Serra va dir que advoquen per «reconsiderar aquest creixement» però va admetre que és un assumpte «complex» i que obriria la porta a haver d´afrontar indemnitzacions milionàries. Begur les xifra en entre 50 i 70 milions d´euros, però Serra va dir que és aviat per poder estimar una quantitat. Per això, va apostar per «exprimir al màxim totes les fórmules per buscar una alternativa». A més, pel director, si s´han d´afrontar indemnitzacions per frenar la construcció, potser no haurien de recaure només en les administracions (ajuntament i Generalitat) sinó en els propietaris que sí que hi van construir «i que curiosament ara no volen que es desenvolupi tot el sector».

Un altre dels projectes assenyalat pels ecologistes és el del complex plantejat a sa Guarda, a Cadaqués, i que inclou un centenar d´habitatges i un hotel de luxe. Agustí Serra va explicar que, en aquest cas, la urbanització es pot construir, però han treballat per minimitzar l´impacte mediambiental i visual. Així, han concentrat els espais de zona verda a la part superior i s´ha dissenyat una ordenació «molt més concentrada» per «preservar les cotes més altes» dels turons.