El subdelegat del Govern espanyol a Girona, Albert Bramon, va anunciar ahir que la intenció i la «consciència general» del Govern espanyol i de la delegació del Govern a Catalunya és d'«abaixar el to» amb els moviments independentistes. És per això que la Subdelegació no exercirà l'acusació sobre el jove activista que el jutjat de Girona, a petició de la Fiscalia, investiga per les pintades a la façana de l'edifici de la Subdelegació del Govern durant la protesta del 25 de març convocada per l'entitat independentista La Forja, segons va dir el subdelegat en declaracions a Ràdio Girona. Aquests desperfectes es van xifrar en un cost que ronda els 3.700 euros, una factura que, tal com va assegurar Bramon, no reclamaran a ningú perquè «les conseqüències penals ja van ser desestimades pel mateix jutge».
Així mateix, tampoc multaran administrativament les persones investigades pels talls de carretera durant «l'aturada de país» del 8 de novembre. Fonts de la Subdelegació han confirmat a Diari de Girona que «quan es va retirar la demanda penal, es va oferir la possibilitat d'obrir la via administrativa per penalitzar aquestes actuacions. I és el subdelegat qui té aquesta potestat, però no té intenció de fer res».
En concret, van ser els jutjats de Ripoll i de Santa Coloma de Farners els que van arxivar les causes obertes a petició tant de la Fiscalia com de les defenses, però llavors van passar el cas a la Subdelegació per si volien multar-los per infracció de la llei de seguretat ciutadana, cosa que no han volgut fer perquè entenen que la mobilització s'empara dins del dret de manifestació. Precisament, s'investigaven cinc càrrecs electes de la comarca del Ripollès per la seva participació en la vaga del 8-N en el tall de carretera al Coll d'Ares, i dos militants de la CUP, Lluc Salellas i Marçal Terrades, pel tall de l'AP-7 a l'alçada de Riudellots de la Selva. Tot i que en aquestes circumstàncies Bramon no actuarà en contra dels acusats perquè la voluntat és situar «el marcador a zero», no descarta que hi hagi represàlies en casos futurs. El subdelegat va declarar que «si ara algú vingués i, per la raó que sigui, pintés un grafiti a la delegació, sempre s'intentaria que aquesta persona tingués, com a mínim, un càstig; però en aquest cas concret la instrucció general és abaixar el to».
L'aeroport és la prioritat
Pel que fa a les infraestructures de les comarques gironines, Bramon va garantir que el problema principal és «el sistema aeroportuari català» i que s'ha d'arribar a un consens entre totes les administracions (l'Estat, la Generalitat i les autoritats gironines) perquè el paper que acabi desenvolupant el Girona-Costa Brava podria ser «una part important de la solució d'aquest problema a nivell de Catalunya».
En aquest sentit, el subdelegat va assegurar que el baixador de l'AVE pot servir d'ajuda per «millorar l'aeroport de Girona», però que «no es pot pretendre encaixar» aquest projecte «només amb aquesta idea, o en què millorarà el transport a les comarques gironines», ja que hi han d'intervenir tots els governs que afecten la demarcació. A més, Bramon també va fer autocrítica especificant que «com que no hi ha hagut planificació» ni per part de la Generalitat ni del Govern espanyol, «ara ens trobem bàsicament tapant forats sense una visió de conjunt general, que crec imprescindible en totes les parts».
En relació amb el desdoblament del tram nord de l'N-II, Bramon va ratificar que ara mateix, el que és imprescindible és acabar les variants de Bàscara i Figueres. Des d'Orriols cap al nord, és el Ministeri de Foment qui ha d'estudiar si quan s'alliberi l'autopista o se li apliqui «un peatge tou» per millorar el flux del trànsit, caldran dos carrils a la via per evitar l'accidentalitat i fer que la circulació a la part est de Girona sigui «segura».
