El sindicat USTEC·STEs va declarar que les xifres demostren «la lentitud i la manca de determinació del Departament» per tornar a la correlació d'alumnes i professorat de 2009, amb uns nivells previs a la crisi i les retallades. En total, el sindicat va assegurar que calen 720 docents més que l'any anterior a les escoles i instituts públics de Girona, 618 dotacions més dels que ha nomenat enguany Serveis Territorials de la comarca. Així, Diez va recalcar que «són unes xifres escandalosament baixes que demostren l'escàs interès que hi ha per millorar la qualitat educativa». Com a conseqüència, especifiquen que hi ha un 35% del sector ancorat a la precarietat, com és el cas dels interins i les substitucions, i que les noves places aprovades i convocades a les oposicions «amb prou feines han servit per cobrir les jubilacions».

En aquest sentit, el sindicat també considera insuficients els recursos destinats a l'aplicació del Decret d'Educació Inclusiva aprovat el curs passat amb què es «pretén revolucionar el món dels alumnes amb necessitats educatives especials», però «no hi ha recursos» per dur-lo a terme. Pel que fa a Primària, dels 52 Suports Intensius a l'Escola Inclusiva (SIEI) previstos, només n'hi ha 32; i a Secundària n'hi ha 20 dels 24 previstos. En concret, s'ha produït un increment de quatre unitats i una Aula Integral de Suport per als 123,358 alumnes en 463 centres públics. «Estem d'acord amb la filosofia d'aquest decret, però és un objectiu ambiciós dins d'una realitat passiva», va comentar el portaveu.

El problema dels màsters

Una condició necessària per exercir com a docent a l'educació secundària pública és haver cursat i tenir el títol del Màster de Professorat. USTEC·STEs va demanar una reestructuració del sistema de màster perquè assegurava que s'està generant un «boicot» entre els centres gironins, ja que es neguen a formar els estudiants en pràctiques d'aquest màster. Segons el sindicat, la raó és molt clara: els docents dels instituts públics han de tutoritzar 200 hores de pràctiques per formar els alumnes del màster sense cap mena de recompensa: ni els paguen aquestes hores de més, ni els redueixen les hores de la seva jornada laboral ni tampoc els donen cap reconeixement específic com a formadors.

Denúncia per discriminació

USTEC·STEs va valorar ahir l'inici de curs com un any «continuista» en què s'han pres poques decisions, però ja fa temps que des de l'organització denuncien la política de selecció actual dels docents en què els directors d'alguns centres poden escollir personalment i subjectivament les contractacions. Anteriorment parlaven de desenes de casos denunciats verbalment, que eren només la punta de l'iceberg, però ara se li ha de sumar la primera denúncia judicial d'una mestra a un director per discriminació de gènere en una escola gironina. El portaveu del sindicat a Girona, Xavier Diez, va explicar que són casos de professores interines que fa anys que són el perfil adequat per cobrir una plaça i en el moment en què decideixen ser mares se les fa fora del centre educatiu.

D'aquesta manera, l'11% de la plantilla total, que representa 932 llocs específics perfilats per adaptar-se als projectes educatius, «serveix per practicar el nepotisme i l'endogàmia», va declarar el portaveu. Des del sindicat asseguren que aquesta política de personal és especialment incident a Girona, que experimenta un dels percentatges més elevats, i que en els últims anys, en què s'han aprovat els nous decrets de directors, de plantilla i de perfils, «la transparència és zero». Expliquen, per tant, que els directors utilitzen «eines de corrupció immorals com la nomenació a dit mitjançant la subjectivitat d'una entrevista personal» amb els docents que continuen a les seves aules i que és un símil d'aplicar el «155 a cada escola en qüestió sembrant la por, l'autocensura en els claustres i la pèrdua de la llibertat d'expressió». És per això que demanen al Departament d'Ensenyament que no s'acceptin més places perfilades i que es torni al sistema anterior per accedir a les places, fonamentat en criteris objectius com el mèrit, la capacitat i la formació dels professionals.