L'autoaprenentage, la capacitat per ser crític i raonar o el treball en grup i pel grup són alguns dels trets que defineixen el model docent de la facultat, l'aprenentatge basat en problemes (ABP), del que Girona s'ha convertit en un referent. El Màster de l'Aigua de la UdG, la Universitat de Lleida i fins i tot la de Deusto s'han interessat per un sistema en què estudiants i professors fan camí plegats.

«Els primers resultats del MIR em van sorprendre, però s'han anat repetint, i això vol dir que tenim un bon model», explica Brugada. «No l'excel·lència d'un, sinó una homogeneitat en el coneixement de tots. El que és bo, és bo aquí i arreu, però l'important és que el que no ho és tant aconsegueixi el nivell, en altres llocs es queden pel camí», detalla.

Del mateix parer és Joan San, que indica que «l'èxit de la metodologia rau en què l'estudiant està acostumat a gestionar la seva formació». El dega indica que actualment diversos graduats o residents «volen integrar-se en els quadres docents» i s'està estudiant el marc d'aquesta col·laboració, que podria ser una mentoria. «No poden ser associats, perquè encara no han demostrat la seva expertesa, però sí que són

experts en l'àmbit de la formació que han rebut i serien grans

col·laboradors», apunta.

La facultat compta amb una quinzena de professors a temps complet, 160 professors associats mèdics i 63 professors metges col·laboradors; un alt nombre de facultatius de tota la demarcació per buscar l'equilibri entre la docència i l'assistència.

Un dels trets diferencials de la UdG és comptar amb metges de família en el professorat. «Les universitats clàssiques que no ho fan, tot i que els metges de família tenen vocació docent molt important i, a més, gestionen molt bé algunes qüestions relacionades amb la relació metge-pacient», rebla Brugada.