«Et sabrà greu, d'aquí deu anys, si la facultat ha funcionat, no haver-ne format part?», va preguntar la seva dona al cardiòleg Ramon Brugada quan li va explicar que la rectora Anna Maria Geli li havia proposat muntar una facultat de Medicina. Era a principis del 2008 i, amb una resposta afirmativa, Brugada i família van fer les maletes per deixar enrere el Canadà i muntar, a partir de zero, uns estudis que s'han convertit en la joia de la corona de la Universitat de Girona, amb una facultat que ha tingut, per a aquest curs, 204 sol·licituds per a 80 places. En aquesta dècada de vida, s'ha convertit en un model d'èxit amb una docència innovadora que fomenta la implicació de l'estudiant i ha repercutit en positiu en l'assistència sanitària i la recerca en salut que es fa a la demarcació.

«Quan mires endarrere t'adones que has hagut de remar a contracorrent molt sovint, però tenia el suport de l'equip de rectorat. En el moment que el perds, ja pots plegar», explica el metge, que remarca que «fer de degà no és posar-se medalles, sinó la granota de treball».

«Vaig arribar i em vaig trobar la meva secretària i un despatx, ni tan sols hi havia aules, perquè eren els barracons de Montilivi i encara estaven ocupats per la gent que s'havia de traslladar més tard al Parc Científic», explica.

Tampoc recursos, fins que la Diputació hi va donar un cop de mà. «El president Vilert va fer un esforç important per ajudar-nos a muntar les instal·lacions, com una sala de dissecció, un laboratori, una sala de microscopis i una altra d'habilitats clíniques; i després ja van venir la creació dels plans docents, la contractació de professors...», explica.

En aquell inici de curs, del que ara es compleixen deu anys justos, 85 alumnes -27 de les comarques gironines, 24 de Barcelona, quatre de Portugal i la resta, d'arreu de l'Estat- es van incorporar a una facultat en què, com ara, l'alumnat femení era clarament majoritari.

Ho van fer a l'aulari provisional de Montilivi, amb l'objectiu de traslladar-se més endavant a Emili Grahit i instal·lar-se després en un nou edifici al costat de l'hospital Josep Trueta, en el que havia de ser un campus de Ciències de la Salut. L'antic edifici de la Normal, però, s'ha acabat convertint, almenys per ara, en l'emplaçament definitiu de la facultat.

«Tinc estudiants que encara em recorden ara que el primer dia els vaig dir que faríem sisè al nou Trueta... i que encara riuen! Els inicis són durs per a tothom, però tothom entén que ho estàs fent el millor possible dins les teves possibilitats», bromeja.

«Quan vam començar ens deien de tot: que no faríem les coses bé, que el model docent no funcionaria... tot cau pel seu propi pes», remarca.

L'aposta més arriscada -canviar la unidireccionalitat de la classe magistral per l'aprenentatge basat en problemes (ABP)- va sortir tan bé que els 65 graduats de la primera promoció de la UdG van aprovar les proves MIR i el 86% va quedar entre els 50% millors candidats de l'Estat.

«El model docent tenia molts detractors, però quan van sortir els primers resultats del MIR es van adonar que no és tan important la quantitat d'informació que dones, perquè la medicina no te la podràs aprendre tota, com donar conceptes bàsics i que l'alumne sàpiga gestionar el coneixement», explica.

«És un model que fa que l'estudiant estigui actiu i requereix més esforç per part dels professors», remarca Brugada, que va deixar el deganat el 2015, pasant el relleu a l'actual, el neurocirurgià Joan San.

«La meva prioritat era que els estudiants sortissin ben formats i jo crec que ho hem aconseguit», conclou, tot fent balanç.

«Al final t'adones que ha funcionat. No és només haver format uns 400 metges, sinó el que representa tenir una facultat de Medicina per la UdG a nivell de prestigi; també el que representa per a la recerca, perquè en aquests deu anys hem augmentat de forma brutal el nombre de tesis doctorals i l'Idibgi ha crescut i dona feina a graduats de la UdG que no són metges, sinó biòlegs, biotecnòlegs, informàtics...», subratlla el doctor Ramon Brugada.

En el camp de l'assistència, «tenir estudiants als centres vol dir més possibilitats de tenir residents i, per tant, més possibilitats que els especialistes es quedin al territori», explica. Afegeix, a més, que l'entrada d'estudiants «canvia la manera de fer dels centres», perquè els rejoveneix, posant reptes constants als professionals experimentats.