L'inici del curs 2018-2019 per a l'alumnat amb algun tipus de discapacitat ha arrencat sense canvis respecte a l'anterior i, de manera generalitzada, es manté la falta de suports per a aquells infants i joves que tenen dificultats d'aprenentatge i d'accessibilitat, tal com va advertir el president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Luis Cayo Pérez Bueno.

Ell mateix va destacar que el curs ha començat amb la condemna que les Nacions Unides va fer a Espanya la primavera passada per «vulneració sistemàtica» del dret a l'educació inclusiva, vigent en l'article 24 de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada pel govern espanyol fa més d'una dècada. L'Estat manté estructures educatives segregadores, segons Nacions Unides, ja que el 20% de l'alumnat amb discapacitat (uns 40.000) està matriculat en centres d'educació especial i no en centres ordinaris, tal com obliga la Convenció.

«Aquesta severa condemna deixa molt feta malbé la imatge d'Espanya com a Estat compromès amb els drets humans de les persones amb discapacitat. L'Estat espanyol no ha reaccionat: ni l'anterior Govern ni l'actual han justificat la recepció d'aquesta condemna, ni han declarat què faran per revertir aquesta vulneració estructural», va subratllar Pérez Bueno.

Sobre l'accessibilitat dels espais públics, entre els quals s'inclouen els centres educatius, el moviment associatiu de la discapacitat denuncia que aquest curs havia de ser el primer en què tot el sistema i els entorns escolars havien de ser plenament accessibles, tal com obliga el reial decret llei pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat.

«Aquesta obligació legal s'incompleix de forma generalitzada, ja que són molts els entorns educatius que presenten problemes d'accessibilitat, impedint la participació regular i la progressió de l'alumnat amb discapacitat», va subratllar el president del CERMI.

Quant a la falta de suports educatius, reals i efectius, va advertir que és la «tònica» del sistema educatiu espanyol, fins i tot per a l'alumnat amb discapacitat que està matriculat en centres ordinaris, on la «manca, insuficiència o discontinuïtat dels suports és molt gran» i, per tant, fa que la inclusió no sigui real.

Sense poder-se titular en ESO

El moviment associatiu manté que el curs també ha començat amb un «greu problema» generat per la LOMCE i que implica que una part de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual, per al qual s'han realitzat adaptacions curriculars significatives, no pot titular en l'ESO malgrat haver aprovat els cursos. «Això frustra les seves expectatives i alimenta el fracàs i l'abandó escolar», va asseverar.

Finalment, Luis Cayo Pérez Bueno va censurar la «mala pràctica estesa» de «discriminació i/o exclusió» que pateix l'alumnat amb discapacitat a l'hora de participar en activitats extraescolars promogudes pels centres educatius.

A més, el president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat va assegurar que el centre «nega la participació de l'alumnat amb discapacitat o es desentén dels suports necessaris per a aquesta participació (monitors, personal d'acompanyament, transport accessible, etc.), condicionant-ho a què sigui la família la que assumeixi el cost d'aquests suports. En cas contrari -va afegir-, l'alumne queda exclòs».