L'obertura dels túnels de Bracons l'abril del 2009 va posar la Vall d'en Bas a 20 minuts d'Osona i a tres quarts d'hora de la zona metropolitana de Barcelona. La proximitat de la metròpoli amb una vall agrícola i de bosc, amb centenars de masies i cases de poble buides per la precarietat de l'agricultura i l'envelliment dels habitants, va convertir la Vall d'en Bas en un potencial escenari d'excessos urbanístics.
Quasi deu anys després, el Pla de Joventut 2016-19 de la Vall d'en Bas exposa que les segones residències dificulten l'accés a l'habitatge als joves de la Vall d'en Bas. És a dir, no hi ha hagut excessos urbanístics en forma d'urbanitzacions però les masies i les cases de poble s'han encarit.
El Pla apunta que l'encariment de preus que suposa la compra de segones residències exclou els joves del mercat de la compra i venda d'habitatges i provoca que marxin del seu municipi per establir el lloc de residència. El document afirma que les últimes promocions privades són inabastables per a les economies dels joves. També apunta que a Olot els preus no són tan elevats perquè no té tanta oferta de segona residència.
El Pla exposa que els joves de la Vall d'en Bas prefereixen la propietat al lloguer i quedar-se al seu municipi en comptes d'instal·lar-se en un altre. Això no obstant, el context econòmic actual els converteix en un col·lectiu que pateix unes dificultats especials en l'accés a l'habitatge. A l'elevat preu dels habitatges, el Pla hi afegeix les condicions laborals, les dificultats per obtenir crèdits o avals bancaris i la poca i cara oferta de lloguer.
Segons el pla, la situació fa que el grau d'emancipació dels joves del municipi sigui molt baix. Un 70% dels joves viuen amb els pares i el principal motiu que no hagin marxat de casa és la dificultat que tenen a l'hora de trobar habitatge. Encara hi ha d'altres causes per a la no emancipació: la precarietat laboral, la manca de feina i raons de tipus personal.
Poca mobilitat
Els joves, igual que els seus pares i els seus avis, voldrien fer-se una casa o comprar un pis. El Pla exposa l'existència d'una cultura de la compra que va lligada a la poca mobilitat de les famílies de la Garrotxa. Tot i això, cada vegada hi ha més joves que opten pel mercat del lloguer i ho fan perquè els preus elevats i la falta de crèdit els empenyen per força a recórrer al mercat del lloguer. Segons el Pla, els joves reclamen més habitatge protegit i més ajuts públics.
L'Ajuntament de la Vall d'en Bas, ja en temps de l'alcaldia de Miquel Calm, el 2008, va tenir en compte la possibilitat que l'obertura dels túnels convertís la Vall d'en Bas en una gran àrea urbanitzada i va dissenyar un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que concentra les noves construccions en els nuclis actuals. És a dir, a la Vall d'en Bas no es poden construir cases fora dels pobles, dels veïnats i de les urbanitzacions existents. Per tal de compensar la limitació al creixement, el POUM permet rehabilitar les cabanes i, sobre la base d'un canvi d'ús, convertir-les en habitatges.
Paral·lelament, van redactar el catàleg de masies i cases rurals amb possibilitats de reconstrucció. El catàleg documenta 560 construccions. Això no obstant, el preu de les masies és molt elevat. Les ofertes per a la venda d'una masia rehabilitada oscil·len entre els 850.000 euros i els 400. 000 euros. Es tracta de quantitats fora de l'abast de parelles joves treballadores.
L'Ajuntament de Lluís Amat el 2016 va impulsar la construcció de pisos de protecció oficial per a joves a Sant Privat d'en Bas i a Sant Esteve d'en Bas. Per poder fer 5 pisos destinats als joves, l'Ajuntament va fer un acord amb el Bisbat de Girona per poder rehabilitar la rectoria i fer-hi 5 habitatges. A més, l'Ajuntament té la voluntat d'urbanitzar un terreny situat darrere de la rectoria per veure si hi pot encabir 5 habitatges més.
L'altre projecte és el casino de Sant Esteve d'en Bas, de propietat municipal perquè va ser comprat en el mandat passat. Es tracta d'un edifici situat al costat de l'església parroquial, a la plaça de l'Estrella. L'Ajuntament ha impulsat un projecte per rehabilitar l'edifici i encabir-hi cinc pisos de lloguer protegit.
La intenció és que els baixos serveixin per a local polivalent i així dotar de més activitat el nucli antic de Sant Esteve d'en Bas. Situat al cim del promontori que conforma el poble, el nucli antic de Sant Esteve d'en Bas és un conjunt de cases velles de pedra o balconades de forja ordenades en carrers estrets pavimentats amb lloses. Els carrers travessen passadissos coberts i portals i donen al lloc una pàtina d'antigor.
A més de les dues promocions de pisos dedicades als joves, l'Ajuntament de la Vall d'en Bas ofereix informació dels ajuts públics destinats a l'habitatge per a joves i de l'existència del registre d'habitatge de protecció oficial, ubicat al Consell Comarcal de la Garrotxa.
