20 de setembre de 2018
20.09.2018
Diari de Girona

El repte de Salut: més metges de família i especialistes al territori

El fòrum de diàleg professional constata una «evident preocupació» per la dificultat d'atreure professionals fora de l'àmbit metropolità · A Girona hi ha 9,6 sanitaris per cada 1.000 habitants, lluny dels 14 de Barcelona i Tarragona

20.09.2018 | 00:58
Els participants del primer Fòrum de Diàleg Professional, reunits ahir.

Fer «més atractiva» l'atenció primària, reequilibrar les especialitats al territori, millorar les ràtios d'infermeria i la planificació universitària són els quatre reptes per al sistema sanitari català, segons la seixantena de representants de tots els actors sanitaris, docents, professionals i empresarials del sector que es van reunir ahir en el primer Fòrum de Diàleg Professinal.

En la trobada, els participants van constatar «una preocupació evident» per falta d'atracció, tant en ambulatoris com en hospitals comarcals i allunyats de l'àmbit metropolità de Barcelona, sobretot a Lleida i les Terres de l'Ebre, segons va explicar la consellera de Salut, Alba Vergés, i davant la qual van coincidir en la necessitat d'establir mesures per garantir una distribució equitativa dels professionals i especialistes.

En aquest sentit, segons les dades del Departament de Salut sobre la demografia de les professions sanitàries, a les regió sanitària de Girona hi ha actualment 9,6 professionals sanitaris –de tots els perfils: medicina, infermeria, odontologia, farmàcia...– per cada miler d'habitants.

La xifra de Girona és lluny dels 14,55 de la de Barcelona i dels 14,15 del camp de Tarragona, els dos territoris més dotats, i també de la cua, ocupada per la regió de l'Alt Pirineu i l'Aran, amb 5,53, i la del camp de Tarragona, amb 6,26.

Vergés també va expressar la necessitat de «fer molt més atractiva la medicina familiar i comunitària». Va assenyalar que «cal afavorir que els metges es vulguin formar en aquesta especialitat», davant el fet que el 46% dels metges escollia aquesta branca el 1996, però el 2018 només ho fa el 21%, alhora que les necessitats de la població requeriran cada vegada més aquests professionals.

Preguntada per si aquest reforç passarà per millores salarials, va afirmar que aquest aspecte ja es treballa en la Taula de la funció pública, i encara que no abandonen cap debat, la seva atracció passa per «múltiples factors» que hauran d'identificar, més enllà de la retribució, i va explicar que el procés obert amb aquesta primera reunió culminarà en un any.

Augmentar la ràtio d'infermeria

L'increment de les ràtios d'infermeria també és una de les preocupacions dels participants a la cimera. Catalunya té una mitjana de 6,09 infermeres per mil habitants, lluny de les 9 de la mitjana dels països de l'OCDE, segons dades de 2017.

«No estem malament dins de l'Estat si ens comparem amb regions amb població similar, però estem lluny de les que sí que tenen una capacitat de finançament propi, com el País Basc i Navarra», amb ràtios de 8,68 i 7,47, respectivament, segons la titular de Salut.

«Tot el que hem de treballar en l'àmbit d'infermeria serà per apropar-nos a aquests estàndards europeus i també per començar des de ja a reconèixer les especialitats d'infermeria», davant el fet que el 92% no té especialitat; la resta la té en llevadores (2,93%), salut mental (1,25%), familiar i comunitària (1,12%), geriàtrica (1,12%), de la feina (0,84%) i pediàtrica (0,59%).

La cimera també va veure necessari «coordinar molt millor la planificació universitària amb la planificació assistencial» a Catalunya, ja que les universitats tenen molta interacció amb hospitals però no tant en la planificació més general.

Una de les dades que van posar sobre la taula en aquesta trobada és que el 47% dels estudiants de medicina que acaben els seus estudis no realitza la residència (MIR) a Catalunya. Vergés va esmentar que les places van a concurs en tot l'Estat, i que alhora els centres catalans tenen «molta capacitat d'atracció» d'estudiants d'altres parts d'Espanya.

Un procés d'un any

Vergés va explicar que han obert un procés que preveuen que culmini en un any i que ha d'acordar primer un diagnòstic, la identificació dels reptes –afegint-ne més a quatre inicials–, una nova reunió d'impuls d'accions que preveuen al febrer i treballs específics en solucions per fer operatives fins a una cimera final.

«El repte és que des del Govern puguem liderar aquesta iniciativa, però l'èxit ens porta el fer-ho junts», va destacar, després d'un fòrum al qual van assistit organitzacions sanitàries, col·legis professionals dels diferents territoris i àmbits professionals, societats científiques, sindicats , organitzacions docents, entitats ciutadanes i representants de la conselleria.

La consellera va reconèixer la influència d'un context socioeconòmic advers. «Venim d'una crisi que els professionals han hagut de patir, però també de canvis socials que han de comportar canvis en el model assistencial i que des de les entitats demanen que s'assumeixin de manera inajornable», segons Vergés.

«El nostre sistema públic de salut es troba davant de noves necessitats de salut i noves demandes de la ciutadania, molt més informada i que demana poder decidir», i un sistema que alhora demana la seva coresponsabilitat, de manera que treballaran per canvis profunds organitzatius, que començaran per adequar les professions, per exemple amb més psicòlegs clínics.

Preguntada per si tindran reflex aquestes primeres necessitats en els Pressupostos del 2019, va afirmar que a més de recuperar condicions professionals anteriors a la crisi, aquests comptes contemplaran la necessitat de «recuperar inversions» que va tallar la crisi i que, en cap i a la fi, estan al servei dels professionals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook