El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, alerta que cada cop és més complicat trobar professionals per treballar a l'atenció primària de zones com l'Alt Empordà, la Cerdanya i punts de la costa gironina.

Assenyala que la precarietat laboral, la sobrecàrrega i un model organitzatiu «rígid» que impedeix desenvolupar «projectes engrescadors» fora de les grans ciutats també dificulta dotar d'especialistes alguns hospitals comarcals i assenyala els anestesiòlegs, els pediatres, els traumatòlegs o els neuròlegs com alguns dels facultatius que costa més trobar a les comarques gironines. En aquest sentit, Vilaplana assegura que «com més t'allunyes de les capitals, més dificultats». «Uns salaris baixos i una sobrecàrrega assistencial que per a molta gent es fa insuportable fa que busquin la màxima comoditat: no anar a llocs allunyats, places a les ciutats i amb una activitat que puguis compaginar amb la pràctica privada, i això buida el territori de professionals», diu.

Per posar-hi remei, Vilaplana apunta diverses solucions, que des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya van exposar al Departament de Salut dimecres, en el fòrum de diàleg professional, una trobada que va reunir una seixantena de professionals del sector per fer un diagnòstic del sistema sanitari públic de Catalunya i identificar-ne els principals problemes i necessitats, després d'anys de retallades i davant dels canvis socials i demogràfics. L'anestesiòleg indica que, a banda de millorar les condicions laborals i salarials del col·lectiu, és necessari introduir canvis als models organitzatius per fer més atractiva l'atenció primària. «Cal potenciar el lideratge mèdic als CAPs, els metges han de ser el pal de paller d'aquesta petita revolució a l'atenció primària: donar més autonomia a l'hora de contractar professionals per adequar-los als perfils que necessita cada zona i fer que la gent es corresponsabilitzi del que passa».

«S'ha d'engrescar aquests professionals, rellançar els aspectes vocacionals, que trobin perspectives professionals, bons projectes i un ambient de treball adequat», explica.

«Uns CAPs autoorganitzats i uns centres hospitalaris potents al territori, amb capacitat per desenvolupar una bona recerca des de Girona i formar residents és bàsic per tenir professionals», apunta el metge davant unes dades de la consellerien que indiquen que a Girona hi ha 9,6 professionals sanitaris per cada miler d'habitants, lluny d'altres zones com Barcelona o Tarragona, que estan per sobre dels 14. I és que, diu, cal treballar per formar més especialistes a la demarcació. «Se sap que la gent tendeix a quedar-se al territori on fa la formació, s'han d'augmentar les places MIR», explica, tot i que assenyala que «per això fa falta suficiència financera». Respecte a la cimera de salut, afirma que «feia falta una trobada per posar en comú les perspectives de tots els actors del sistema, però ara falta treballar-hi, veure com actuen els grups de treball temàtics que n'han sortit. «Hi ha una necessitat de prendre mesures ràpides econòmiques, organitzatives i laborals», subratllat. «Girona necessita més inversions. Com a àrea sanitària surt barata, té una dotació de personal per sota la mitjana i genera menys despesa en farmàcia gràcies a una feina excel·lent de prescripció, però no ha de quedar oblidada, requereix inversions importants», remarca.