Els nous sofistes

Sobre la influència de les xarxes socials en la conversa global d'avui, A.C. Grayling afirma en una entrevista a El País que «les xarxes socials tenen dues cares, la bona i la dolenta». «El problema és que la dolenta està començant a guanyar per pallissa», assegura aquest actiu usuari de Twitter amb més de 51.000 seguidors. «Existeixen notícies falses i gent sexista, racista, feixista, que ara té una veu amplificada. Les xarxes són una amenaça per a la democràcia porquè són tan fàcils de manipular, tan fàcils d'utilitzar per desinformar, per difondre propaganda i mentides? Ho hem vist en l'elecció de Trump i més encara al referèndum sobre el Brexit. Ha anat tot a pitjor des dels grecs. Ara els sofistes tenen un enorme altaveu per les seves mentides i els seus trucs».

Els aforaments

La manera com aquesta setmana s'ha produït el debat atropellat sobre els aforaments demostra com atropelladament viu i circula la política d'avui dia. El president del Govern espanyol va anunciar una reforma constitucional sense haver fet una trucada a cada partit polític parlamentari amb el qual ha d'afrontar aquesta reforma. El president del Govern no va calcular que en el panorama actual se li colaria el debat sobre l'aforament de la Casa Reial -i el va començar el PNB d'ordre i no Podem. Té tots els números que s'acabi la legislatura i no surti endavant aquesta reforma. Preocupant?

L'aforament té el seu sentit històric: evitar que jutges alterin la composició d'un parlament de forma arbitrària i de mala fe. És més preocupant que alguns entenguin la política com un exercici de supervivència a setmana vista. Davant d'un gran soroll -una tesi doctoral-, un soroll encara més gran que ho tapi -una reforma constitucional. I fot-li fort. Mentrestant, es va governant d'una manera diferent i generalment més positiva però aquestes notícies no són gens interessants en l'eixam de les xarxes socials.

La reforma que sí que sortirà

Aquesta legislatura tinc el gran privilegi de ser el president de la comissió de discapacitat del Congrés. He reprès un contacte habitual amb el sector i les seves esperançes i dificultats, que en part ja vaig conèixer quan vaig ser portaveu de sanitat. L'article 49 de la Constitució encara té esculpida la defortunadament i sobrepassada paraula «disminuït». La paraula apropiada seria discapacitat o persona amb capacitats diferents.

El llenguatge és significat, el llenguatge ens nomena i diu molt d'una societat. «Aquesta criatura és un disminuït, un subnormal...», tot just fa quaranta anys, i menys, aquest era el llenguatge acceptat en un text legal. Una votació de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat poden modificar en ben pocs dies aquest redactat. Preparem-nos per les microreformes constitucionals. És el que ve. També sobre el llenguatge igualitari. Alemanya ha fet més de quaranta reformes constitucionals. Aquesta ha crescut amb cura i poc soroll en el diàleg dintre la comissió de la discapacitat.

Oportunistes populars

Escriu el professor Daniel Innerarity sobre el perill de l'enfonsament de la democràcia actual: «En comptes de manipulació expressa, estem construint un món en el qual hi ha un combat més subtil i banal per atreure l'atenció; on l'activisme polític adopta la forma del voyeurisme; en el qual és difícil discernir l'opinió autònoma de l'automatisme d'opinar. Els personatges que amenacen la nostra vida democràtica són menys uns colpistes que uns oportunistes; la seva gran habilitat no és tant fer-se amb el poder dur com aconseguir atreure el màxim d'atenció. En això, Donald Trump és el gran campió de la banalització política».

Repasseu Europa, que també és casa nostra, i veureu quant que hi toca el professor que va fer també el seu pas per la política de la mà del PNB. Deu tenir experiències semblants a les del professor Michael Ingnatieff quan va passar de l'acadèmia a liderar el partit liberal canadenc. El seu llibre Fuego y Cenizas és indispensable.

Tornar als bàsics

M'arriba la notícia que el 27 d'octubre es crearà un nou partit polític que es dirà La Crida. L'acte es farà a la Catalunya central i de fet aquest partit ja ha estat registrat al Ministeri de l'Interior amb noms ben vius de la política catalana actual. La Crida havia d'aplegar tres partits i moltes persones. Al final, aplegarà la meitat d'un partit i veurem quantes persones. I si tornem als bàsics? Abans de final d'any, els actors polítics en el camp del sobiranisme català hauran crescut. Personalment, soc partidari de tornar als orígens, que són ben clars i sòlids. Durant dos anys hem viscut en les muntanyes russes. Alguns ja en volen baixar.