Només cal passejar per qualsevol localitat de les comarques gironines per adonar-se que existeixen molts més noms de carrers i places dedicats a homes que no pas a dones. La falta de reconeixement a tot allò que fan les dones es pot considerar un dèficit històric que s'arrossega en molts àmbits diferents, i el nomenclàtor no n'és cap excepció. Tot i això, el gènere femení s'ha anat obrint pas durant els darrers anys, també en aquest camp, i n'és precisament una mostra el recompte de l'aplicatiu creat per l'Institut Català de les Dones que des de fa quatre anys ofereix un mapa en xarxa que mostra els punts que porten noms de dones.
Aquest instrument va néixer l'any 2014 i, fins a dia d'avui, ha doblat amb escreix les xifres que hi havia aleshores. El 2014, en l'àmbit català hi havia comptabilitzades un total de 1.284 vies amb nom de dona. Quatre anys després, n'hi ha pràcticament el doble, amb una xifra de 2.124, que suposa en termes de percentatge un 65% més. El mateix ha passat a les comarques gironines, on cada vegada es poden trobar més punts que indiquen quines són les vies amb accent femení. Actualment n'hi ha unes 212, un 51% més que l'any de l'estrena de l'aplicació, quan n'hi havia al voltant de 140.
Entre les poblacions de la demarcació, és la seva capital, Girona, la que registra un major nombre de vies dedicades a dones, concretament un total de 36. La segueixen de més lluny Lloret de Mar (15), Salt (12), Castell-Platja d'Aro (12) o Palafrugell (10). D'altres localitats oscil·len entre els 5 i 10 carrers o places, com és el cas de Banyoles, Tossa de Mar, Palamós o Sant Feliu de Guíxols. Finalment, hi ha un tercer grup de poblacions on només hi ha un o dos punts registrats, ja sigui perquè no n'existeixen més o, igualment possible, perquè encara ningú ha registrat cap dels carrers existents.
Una eina col·laborativa
Aquesta aplicació, realitzada conjuntament entre l'Institut Català de Dones amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una eina de caràcter col·laboratiu que resta a l'abast de tothom i que permet anar construint i completant el mapa de manera progressiva. Així doncs, pot estar en certa manera incompleta, ja que la riquesa de la base de dades depèn exclusivament de l'aportació que hi facin els mateixos usuaris, que són els que han d'incloure tots els carrers i places de la geografia catalana batejats amb el nom d'alguna dona il·lustre. Tothom qui hi tingui interès, pot identificar els carrers que tenen nom de dona, crear o ampliar-ne la informació i, alhora, compartir i divulgar aquest coneixement a través de les principals xarxes socials.
De fet, un dels objectius principals de l'instrument és donar visibilitat a les aportacions que fan les dones a la societat i que moltes vegades queden invisibilitzades i no són prou reconegudes. L'accés a la informació i la divulgació que permet aquesta eina pot ajudar a donar prestigi a la figura i les aportacions que moltes dones han fet a la societat, pot promoure que hi hagi més interès per part dels ens locals a incrementar el nombre de carrers dedicats a persones del gènere femení -que en aquests moments continua essent força baix- i a desenvolupar xarxes de complicitats per implicar en aquest objectiu els àmbits educatius, empresarials i comercials, culturals o esportius de les diferents localitats.
Rodoreda, la més popular
L'escriptora Mercè Rodoreda és la que encapçala la llista de vies amb nom de dona a la província. El seu nom està present a un total de 28 carrers i places de municipis com Arbúcies, Cassà de la Selva, Begur, Vidreres, Santa Coloma de Farners o Sant Hilari Sacalm. El 2014, quan es va posar en marxa el mapa, n'hi havia un de menys, o sigui, 27. Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influents de la seva època. La seva obra ha tingut una repercussió d'abast internacional amb traduccions a quaranta idiomes diferents. La seva producció abasta tot tipus de gèneres literaris.
La resta de noms més posats
Tot i que hi ha tot tipus de celebritats que donen nom a les diferents places i carrers gironins, hi ha un seguit d'escriptores, físiques o directores de teatre conegudes i valorades per les seves aportacions en els seus respectius camps que han despuntat per sobre de la resta. Una d'elles és Margarida Xirgu, considerada una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX. Avui dia, el seu record encara és present en molts carrers de Catalunya i, concretament, de les comarques gironines. Actualment la província disposa de 7 carrers comptabilitzats amb el seu nom en localitats com Celrà, Vilablareix, Calonge o Lloret de Mar. Fa quatre anys, l'aplicació només en tenia marcats dos.
Una altra de les dones més importants és per excel·lència l'escriptora i periodista Montserrat Roig, reconeguda per les seves novel·les, contes, reportatges i articles periodístics en català. Una de les seves obres més populars és El Jardí de les Cireres. El seu nom es repeteix en diferents vies de la província que serveixen d'homenatge a la seva aportació a la literatura i als mitjans de comunicació. En total se'n poden trobar unes 16 al mapa -només una més que fa quatre anys- en poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Girona, Blanes, Salt, Palafrugell o Caldes de Malavella.
Sense abandonar l'univers literari, també hi ha una desena de carrers de la demaració dedicats a l'escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany. Municipis com Girona, Salt, Vilobí d'Onyar, Palamós o Platja d'Aro porten el nom de la novel·lista, dramaturga i assagista que va rebre el premi Sant Jordi de novel·la del 1968 per la seva obra Un lloc entre els morts.
No es pot obviar tampoc la incidència de Caterina Albert a les comarques gironines, l'escriptora nascuda a l'Escala que firmava amb el pseudònim de Víctor Català. Va ser tot just el 1898 quan va saltar a l'escena literària amb el seu veritable nom durant els Jocs Florals d'Olot. La seva novel·la amb més recorregut va ser Solitud, publicada l'any 1905. Entre els municipis que disposen de carrers amb el seu nom es poden trobar Bescanó, Vilafant, Fornells de la Selva , Vilablareix o Calonge.
Marie Curie dona nom a un total de quatre carrers gironins a les poblacions de Palafrugell, Girona, Ripoll i Platja d'Aro. Al 2014 n'hi ha havia només dos de registrats. Curie va ser una reconeguda científica polaca que va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit -Pierre Curie- i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat.
