«És més important un llibre tacat de gelat que un llibre sense obrir», va dir l'escriptora Empar Moliner en la celebració dels actes commeratius del centenari de la Biblioteca Popular d'Olot, oberta el 22 de setembre del 1918. L'efemèride va vestir de festa l'actual Biblioteca Marià Vayreda i va dur fins a Olot la consellera de Cultura, Laura Borràs, que va avisar que «sense biblioteques no hi ha passat ni futur». A més de Laura Borràs, van participar en l'acte el diputat provincial Albert Piñeira, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, el regidor de Cultura, Josep Berga, i la directora de la biblioteca, Carme Simon.
L'acte va tenir dos convidats excepcionals en les figures que representaven el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i de l'intel·lectual impulsor del Noucentisme i l'impulsor de les bibliotques populars de la Mancomunitat, Eugeni d'Ors.
Els actes es van iniciar amb l'arribada de la consellera de Cultura, Laurà Borràs, a l'ajuntament d'Olot, on va ser rebuda per l'alcalde, Josep Maria Corominas, i el regidor Josep Berga. Tot seguit es va formar una comitiva que va caminar en direcció a la Biblioteca Marià Vayreda. Pel camí van trobar les figures d'Eugeni d'Ors, Prat de la Riba i una bibliotecària, que guiava per Olot els dos personatges històrics. La seva figura també tenia importància perquè tal com va dir la directora de la Biblioteca Marià Vayreda actual, Carme Simon, sense aquelles bibliotecàries no hi hauria hagut biblioteques. Els tres personatges van ser representats per actors de la companyia Insòlits.
Ja dins de la biblioteca, va tenir lloc el parlament de l'escriptora Empar Moliner, que va presentar el llibret que han editat amb motiu del centenari i va opinar sobre la importància dels llibres i de les biblioteques.
El mateix va fer la consellera Laura Borràs, que va fer un parlament carregat de referències literàries i va llegir la carta que Federico García Lorca va enviar als seus pares. Per la seva banda, el diputat Albert Piñeira va explicar que els sis ingredients que expliquen l'èxit cultural d'Olot són la cultura, equipaments, teixit associatiu, projectes, pòsit i ambició de futur. De manera simbòlica, els actes, que van ser seguits per un nombrós públic, van ser tancats per Prat de la Riba i per Eugeni d'Ors.
La Biblioteca Popular d'Olot va ser la primera d'un projecte de biblioteques de la Mancomunitat destinades a difondre la cultura entre les classes populars. Als anys 40 va ser enderrocada, però havia deixat pòsit.
