Els fàrmacs que es fan servir per regular el colesterol redueixen la mortalitat i el risc de malalties cardiovasculars en persones grans amb diabetis tipus 2, però no són efectius per prevenir-les si s'usen de forma generalitzada en gent sana, segons un estudi del Grup d'Investigació en Salut Vascular de Girona.
La recerca d'aquest grup d'investigadors de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IdiapJGol), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i la Universitat de Girona (UdG) ha analitzat les dades de prop de 47.000 persones de més de 75 anys per avaluar l'efectivitat d'aquests fàrmacs, les estatines, en els majors de 75 anys.
«Les estatines són un medicament molt freqüent, i té unes indicacions molt clares. Està molt demostrat que en gent que ha patit un infart o un ictus és beneficiós tenir el colesterol molt ben controlat. El dubte arriba en el cas de les persones que no han patit una malaltia així», explica Rafel Ramos, coordinador del Grup d'Investigació en Salut Vascular de Girona i investigador principal de l'estudi, publicat aquest setembre a la revista BMJ, que també li ha dedicat l'editorial. «Sabem que com més risc cardiovascular té el pacient, més útils són aquests fàrmacs», apunta.
Per això, es fa servir una funció de risc cardiovascular creada pel Registre Gironí del Cor (Regicor) per calcular-lo a partir de variables com l'edat, el sexe, el nivell de colesterol, el consum de tabac o la tensió arterial del pacient.
«Hi ha consens que, a partir d'un punt de risc, el 10%, si no ho controles amb dieta i exercici, seria raonable prendre estatines per reduir-lo. En riscos més baixos hi ha molts interrogants i el mateix passa amb la gent gran, perquè la funció de risc està pensada per als pacients d'entre 35 i 74 anys, i a partir de 75, quan es tracta de persones sanes que no n'han pres mai i que es plantegen començar a fer-ho, no sabem què fer».
A partir de la base de dades Sidiap, una plataforma amb historials clínics d'atenció primària anonimitzats per a la recerca, es van seleccionar 46.864 persones de més de 75 anys sense antecedents de malaltia cardiovascular entre els anys 2006 i 2015.
Els participants es van agrupar com a «no usuaris» i com a «nous usuaris d'estatines», que eren els pacients que les prenien per primera vegada o que iniciaven el tractament amb estatines i no les havien pres en els 18 mesos anteriors i, dins d'aquests dos grups, els que tenien diabetis tipus 2 i els que no.
L'anàlisi comparativa de les dades dels diferents grups seleccionats mostra que el tractament amb estatines no s'associa amb una reducció del risc cardiovascular ni amb la mortalitat en general en persones sanes majors de 75 anys, però que sí que té un efecte protector en persones d'entre 75 i 85 anys amb diabetis.
En concret, redueix un 24% el risc de malaltia cardiovascular i un 16%, la mortalitat. Aquest efecte, segons els investigadors, disminueix a partir dels 85 anys i desapareix totalment als 90 anys.
«La nostra hipòtesi seria que davant del possible efecte que faria una estatina a partir dels 85, tenim tota una vida d'exposició a factors de risc o protectors durant més de vuit dècades, i semblaria que el fàrmac no té prou pes ni temps per canviar les coses», apunta Ramos.
Contra l'ús generalitzat
«Tot i que cada cop és més comú l'ús generalitzat d'estatines en majors de 75 anys sense antecedents cardiovasculars, l'evidència científica de la seva efectivitat és escassa, especialment en els més grans de 85», explica Ramos, que assenyala que les conclusions de l'estudi no permeten donar suport a l'ús generalitzat d'aquest tractament en persones grans o molt grans sanes.
«En la població gran que no té diabetis i que fins ara no havia pres estatines, cal seguir treballant per afinar més en quin cas pot ser útil i en quins no.
És a dir, donant-los sense cap criteri de forma generalitzada sembla que no funcionen, però segur que seleccionant bé els individus, hi ha un col·lectiu de pacients que se'n podria beneficiar, i és en el que cal aprofundir», apunta.
L'estudi, en què també han participat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Grup SACYL de la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de l'Alamedilla (Castella-la Manxa), en el marc de col·laboració de la Xarxa d'Investigació en Activitats Preventives i de Promoció de la Salut, apunta la necessitat d'individualitzar el procés de presa de decisions sobre el tractament amb estatines en la població gran.
«Cal millorar les eines de predicció de risc per identificar les persones que podrien beneficiar-se'n, com és el cas de les persones amb diabetis tipus 2. Pensem que la informació ha de ser compartida amb els pacients d'una manera comprensible, perquè puguin participar en la decisió de prendre estatines o no prendre'n. També considerem que el llindar de risc per a la indicació d'estatines s'hauria d'adaptar a aquesta població», conclou Rafel Ramos.
En aquest sentit, els investigadors gironins estan treballant en un projecte per fer una funció de risc específica per a majors de 75 anys, un col·lectiu que l'actual no té en compte, però que va a l'alça pels canvis demogràfics.
«La població va envellint i té més qualitat de vida, per això té sentit plantejar-se més intervencions preventives», explica Ramos, que assenyala que en l'equació potser caldrà tenir en compte variables diferents de la dels més joves, com quants fàrmacs es prenen o si es tenen diverses malalties cròniques.
