L'Audiència de Girona ha absolt el pare acusat d'agredir sexualment i de forma reiterada una filla menor d'edat. No era el primer cop que el processat, Manuel Muñoz Funes, s'asseia al banc dels acusats per una acusació semblant. El 2014, la mateixa Audiència el va condemnar a 13 anys i mig de presó per violar repetidament una altra filla durant 16 anys i deixar-la embarassada quatre cops. Arran de les agressions sexuals continuades, la víctima va tenir una filla del seu propi pare.
El 18 de juliol, el pare condemnat per violar i deixar embarassada quatre vegades una filla entre el 1978 -quan la nena tenia 6 anys- i el 1994 es va tornar a asseure al banc dels acusats de la secció tercera de l'Audiència de Girona. Aquesta vegada, Manuel Muñoz Funes s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó acusat d'agredir sexualment i de forma continuada una altra filla, fruit d'una relació sentimental posterior. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, demanava l'absolució. Ara, la sentència dictada per l'Audiència conclou que «no ha quedat acreditat que l'acusat hagi realitzat actes de contingut sexual amb la seva filla».
El dictamen recull el relat de la menor, que exposava que els abusos havien començat el 2006, quan ella tenia 6 anys. Aleshores, la família vivia a Flaçà. La denunciant va explicar al judici que, durant dos anys, el seu pare li va estar fent «tocaments a la zones íntimes per sota de la roba» aprofitant quan la seva mare no era a casa. Els abusos van parar entre 2008 i 2010, perquè la nena i la mare van viure un temps al Brasil.
El 2010, però, van tornar al país i a viure tots junts, aquesta vegada a la ciutat de Girona. Segons la sentència, la menor va declarar que, durant aquest segon període de convivència, el seu pare va «reiterar» els contactes sexuals, obligant-la a fer-li fel·lacions «subjectant-la pel cabell i dirigint-li el cap cap al seu penis». A més, també va relatar que l'acusat la va intentar penetrar quan tenia 13 anys.
La secció tercera de l'Audiència conclou que hi ha «dubtes raonables» en el relat de la menor, sobretot perquè va creuar correspondència amb el processat quan ja estava a presó i el seu contingut era «afectuós». «Fa partícip al seu pare de la seva evolució acadèmica i de les seves relacions personals; això no casa amb algú que hauria d'albergar altres tipus de sentiments per uns fets greus i odiosos», argumenta el tribunal.
Cartes elogioses i afectuoses
La sentència recull alguns fragments d'aquestes cartes i posa en dubte que la menor les hagués escrit «per sentiment de culpabilitat». A la correspondència, per exemple, l'elogiava dient-li: «Veig un pare orgullós, fort, treballador, divertit, cantant, cuiner, perruquer, ídol, fuster, cap dels bombers, veig de tot en tu però sobretot veig el pare perfecte». També li enviava mostres d'afecte: «T'estimo moltíssim i sempre estic pensant en tu» o «No em deixis d'estimar, per favor no em deixis mai».
El tribunal lamenta no tenir un informe pericial que determini si aquest tipus de correspondència pot estar relacionat amb «possibles comportaments psicològics que poden adoptar les víctimes», però conclou que resulta «contrari a l'experiència i a la lògica» que la denunciant mantingués aquesta relació amb el pare havent patit abusos i agressions sexuals. I més, afegeix, tenint en compte que el processat estava empresonat i la seva filla ja tenia 16 anys. «Si no s'acredita la culpabilitat més enllà de tot dubte raonable, i encara que tampoc s'hagi demostrat clarament la innocència, procedeix a l'absolució», determina la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada.
