Comencen a retornar els records lligats a la data de l'1 d'octubre (1-O), vivències que van comportar que s'obrís una investigació contra més de 700 alcaldes catalans per haver cedit locals de votació abans i durant el dia del referèndum. En aquests moments la fiscalia manté obertes diligències contra una vuitantena d'aquests alcaldes. En un principi, a les comarques gironines se'n comptabilitzaven 117, informació que figura en el llistat públic elaborat per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tot i això, fonts de la fiscalia de Girona indiquen que, del més d'un centenar de batlles que figuraven a la llista, només s'han arribat a citar sis sobre els quals es mantenen obertes les diligències d'investigació que estan actualment «en tramitació». En paral·lel als sis casos anteriors, a la província de Girona diversos jutjats investiguen dues alcaldesses de l'Alt Empordà. Entre març i abril, la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Amb relació a aquesta data tan remarcada, el dimecres passat el ple de l'Ajuntament de Llagostera va aprovar per unanimitat una moció amb motiu del primer aniversari de l'1 d'octubre.

De tots els alcaldes que figuraven a la llista de la fiscalia pendents de ser investigats, finalment es van citar a sis per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics abans de l'1 d'octubre. Els primers batlles van ser l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer. Ambdós van anar al Palau de Justícia de la capital gironina el 20 de setembre, envoltats de 2.000 persones com a mostra de suport. L'endemà hi va haver una nova cita a la fiscalia gironina, cridant a declarar els alcaldes de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el d'Olot, Josep Maria Corominas, i el de Puigcerdà, Albert Piñeira. Tots ells van optar per no declarar excepte Martí, no es va presentar a la cita.

En paral·lel a les sis diligències d'investigació obertes per la fiscalia, a les comarques gironines també hi ha jutjats que estan investigant alcaldes de l'Alt Empordà per denúncies de particulars i no per cap instrucció judicial. És el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va declarar el 28 de febrer, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que ho va fer el 18 de setembre passat.

Moció en memòria de l'1-O

L'Ajuntament de Llagostera va aprovar dimecres al ple una moció amb motiu del primer aniversari de l'1d'octubre. La moció es va acceptar per unanimitat per part dels tres grups amb representació municipal: el PDeCat, que lidera l'alcaldia, ERC i Alternativa per Llagostera (AxLL). El primer punt del document vol «agrair a totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, malgrat les amences, la violència i la brutalitat policial per part del govern espanyol». Seguidament, es reclama la necessitat que l'estat intenti negociar un referèndum acordat i accepti el resultat democràtic que va sortir en el seu dia. El tercer punt exigeix «la llibertat immediata i incondicional dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades». Per acabar, la darrera petició se centra a demanar el trasllat de la moció a escala nacional i internacional.

Vaga estudiantil

Les entitats que conformen la plataforma Universitats per la República van convocar divendres una vaga d'estudiants per a l'1 d'octubre. Els Consells de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) dona suport a la defensa de l'autonomia del sistema universitari català i aprofita per reivindicar que tenim «els preus públics més cars en les titulacions de grau i sobretot de màster». El comunicat de vaga insta a suspendre les activitats avaluables i que no es penalitzi la falta a classe, però que a la vegada es garanteixi el dret d'educació a les aules. El sindidat docent Ustec·STES, per la seva banda, ha convocat a concentrar-se davant les escoles que van acollir les urnes al final de l'horari lectiu del matí.