L'estira-i-arronsa entre l'administració i les organitzacions de famílies que volen gestionar el menjador escolar dels fills continua viu després de la primera ronda per discutir l'esborrany del nou decret que regularà el servei. Ahir, el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, va afirmar que el Departament vol que, «en tots els casos, les AMPAs participin en el control de la gestió» del menjador, però que «la gestió directa real, econòmica, l'assumeixi l'escola, l'Ajuntament» o el Consell escolar, segons pertoqui. Al mateix temps, Bargalló va reconèixer la bona feina de les «poques» associacions que gestionen totalment el menjador i va dir que «estem mirar com fer-ho per no tocar-ho, a la vegada que complim la llei de contractació».

La solució encara tardarà perquè, tal com va remarcar el conseller, «estem negociant» i el Departament espera arribar a «un acord amb tothom, amb totes les persones, entitats i col·lectius que tenen a veure amb un servei a l'alumne que també és educatiu». La concepció educativa del menjador escolar és una de les novetats més rellevants del futur decret, que el conseller va explicar que s'ha d'encaixar amb «una altra realitat, la nova Llei de contractació pública» que «obliga a fer modificacions». Una opinió que la principal federació d'AMPAs de Catalunya no comparteix, tal com va admetre Bargalló: «els nostres serveis jurídics diuen que sí i els de la Fapac diuen que no, però li puc assegurar que els jutges opinen que ens hem d'atènyer als nostres serveis jurídics».

El conseller va subratllar «que aquelles AMPAs que gestionen completament el servei, del començament al final, sense cap ajut del centre escolar ni participació de cap empresa externa, són molt poques». Bargalló va dir que la voluntat del Departament és que, «en tots els casos, les AMPAs participin en el control de la gestió, i aquí fem un pas endavant perquè ara la majoria no ho fan», però que «la gestió directa real l'assumeixi o l'escola, l'Ajuntament o qui sigui».

El conseller va quantificar en uns 40 els llocs de Catalunya on la gestió del menjador recau del tot en l'AMPA, «on el funcionament és perfecte i seria aconsellable no tocar-ho, i estem mirar com fer-ho a la vegada que complim la llei de contractació».

Centre de màxima complexitat

D'altra banda, el conseller va anunciar l'obertura d'un nou institut escola a Lloret de Mar «per esponjar els dos instituts ja existents» i millorar l'oferta de Formació Professional. El projecte inicial d'aquesta obra s'inclourà en els pressupostos de la Generalitat del 2019, juntament amb el del nou edifici de l'institut Ermessenda, de Girona. També sobre Lloret, Bargalló es va comprometre amb l'Ajuntament a considerar l'escola Pere Torrent com un centre de màxima complexitat. El titular d'Ensenyament va anar a Lloret, amb el director territorial, Martí Fonalleras, per «analitzar la complexitat i les necessitats educatives especials d'un municipi que té una forta allau immigratòria i, a més, molt diversa». Sobre l'escola Pere Torrent, amb alumnes de 43 nacionalitats diferents, Bargalló va afirmar que «necessita atenció específica de part del Departament».

Pel que fa a l'institut Ermessenda, on es va reunir amb les seves resposables i el vicealcalde gironí, Eduard Berloso, el conseller va avançar que, la setmana vinent, tècnics de les dues administracions mantindran «la reunió definitiva per assolir l'acord jurídic i tirar endavant el projecte». Sobre el retard, va apuntar que «la construcció a partir d'una edificació ja existent -l'antiga fàbrica Simón- té les seves complexitats, com les seves utilitats», però va assegurar que ahir es va explicitar l'acord polític per avançar perquè «l'Ajuntament pugui cedir el solar i l'edifici a Ensenyament i aquest pugui començar les obres corresponents».