30 de setembre de 2018
30.09.2018
Diari de Girona

Els bolets surten amb arrencada, però tenen set de pluja

Les condicions climàtiques de les properes setmanes seran clau per poder continuar amb el bon ritme anterior

30.09.2018 | 00:05
Els bolets surten amb arrencada, però tenen set de pluja

Els experts consideren que la temporada de bolets d'enguany ha començat amb arrencada a les zones d'alta muntanya, sobretot gràcies als episodis de pluja que hem tingut al llarg de l'estiu, exceptuant alguns dies puntuals de calor intensa. Fins al moment, s'han donat les condicions idònies perquè els fongs comencin a treure el cap amb comoditat –humitat i poc vent–, però la meteorologia dels darrers dies està canviant el rumb del bon estat de la qüestió. Per a l'observador meteorològic i tècnic del Museu dels Volcans d'Olot, Jordi Zapata, «la calor de la setmana passada ha tallat la bona inèrcia que teníem, ja que darrerament hem arribat als 32-34 graus sense rastre de pluja, condicions que assequen el terreny i dificulten la floració de bolets». El president de la Fundació Micològica Joaquim Codina de Girona, Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio, puntualitza que «és fantàstic si a l'estiu plou, ara bé, si la tardor és massa seca, els micelis no produiran bolets i s'esperaran a tenir temps millors per aparèixer». Malgrat tot, Zapata ressalta que les precipitacions a l'alta muntanya han impulsat que neixi una gran diversitat d'espècies però, en el cas dels bolets apreciats en gastronomia, més aigua implica menys sabor. Bolets trencats, secs i falta de creixement de nous exemplars són alguns dels senyals que indiquen una davallada de la bona temporada que teníem fins ara. «Estem a l'expectativa d'un canvi de temps que porti pluges, però entra tramuntana pel nord i això no és bo», valora Zapata, indicant que la primera tongada de bolets, que té lloc entre juliol i setembre, s'està acabant. Els primers punts clau es troben al Pirineu, destacant la zona de la capçalera del Llobregat on es troba la comarca del Berguedà, la zona del Cadí-Moixeró i el Pirineu central de Girona, on destaquen les comarques del Ripollès i la Cerdanya i part de la Garrotxa. A punt d'entrar al mes d'octubre, la temporada va baixant d'altitud i es va apropant a la línia prelitoral i litoral, que té activitat cap al mes de novembre. Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio lidera l'Associació Micològica Joaquim Codina, vinculada amb la Universitat de Girona (UdG). Professionalment és fiscal de Medi Ambient a la Fiscalia de Barcelona, però treballa en el món de la micologia des de 1985. L'expert micòleg aclareix que el primer que s'ha de tenir en compte quan es vol fer un balanç de la temporada són les distincions entre un micòleg i un boletaire. «El boletaire només està interessat en les espècies comestibles, mentre que, al micòleg, l'atrauen totes per tal d'observar-les i estudiar-les. Amb aquesta precisió, és difícil que hi hagi un mal any per a un micòleg, ja que la producció de bolets al mediterrani és de tot l'any». Amb aquest apunt en ment, Pérez-De-Gregorio postula que «per ara ha estat un molt bon estiu per als boletaires, sobretot al Ripollès i a la Cerdanya. Perquè la situació es mantingui a la resta de comarques, hauria de ploure».

Els dos experts puntualitzen que les pluges són crucials per la bona salut dels micelis dels fongs. Zapata comenta que les precipitacions provoquen dues conseqüències: per una banda, hi ha una major diversitat d'espècies de fongs i, per altra banda, els especialistes en gastronomia diuen que el volum d'aigua influeix en el sabor d'aquelles varietats de bolets que es consumeixen, ja que quan els bolets tenen més aigua, el seu sabor es redueix, mentre que quan l'ambient és més sec, el gust és més concentrat. Pel que fa a la varietat d'espècies, Pérez-De-Gregorio subratlla que aquesta no sols depèn de les pluges, sinó també d'altres factors com ara la diversitat d'hàbitats, la neteja dels boscos o l'absència de vents forts.


Espècies per zones

Pérez-De-Gregorio apunta que el més habitual és que la producció de bolets comenci per les comarques gironines pirinenques: Cerdanya i Ripollès, així com la part alta de la Garrotxa. Zapata esmenta que les principals espècies comestibles que s'han trobat són l'ou de reig, el cep o sureny, el rovelló, el camagroc i el rossinyol. El rossinyol és el que més s'ha collit fins aleshores, una espècie molt apreciada que pot aparèixer diverses vegades a l'any. Pérez-De-Gregorio puntualitza que a la zona costanera es poden produir bolets a ple estiu amb florades curtes, però l'època forta a comarques com el Baix Empordà o la Selva és d'octubre a mitjans de novembre, acabant al desembre i a vegades amb un encavalcament en les espècies primaverals. A la costa, el rei és l'ou de reig, malgrat que els més populars i venuts són el pinetell i el rovelló. Com a consell bàsic, el president de l'Associació esmenta que «per consumir bolets hi ha una regla d'or: prudència. Mai s'han de menjar bolets que no es coneguin a la perfecció. A més, els bolets han de ser un acompanyament i no el plat principal, no hem de menjar-ne en quantitat». Pel que fa al medi, el micòleg gironí afirma que «els bolets no comestibles fan la mateixa funció que els comestibles i, per tant, mai s'han de trepitjar ni fer malbé». En aquest sentit, Zapata ens anima a respectar l'entorn i «gaudir de l'espectacle que ofereix la natura».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit