La Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el Servei de Cures Pal·liatives de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), conjuntament amb mestres de diferents escoles catalanes, han posat en marxa el projecte Anjana per atendre les necessitats específiques dels adolescents i adults joves amb malalties greus i millorar la coordinació dels professionals per oferir un acompanyament integral.

En les darreres dècades ha augmentat la supervivència dels pacients que pateixen malalties greus. En el grup d'adolescents i adults joves, es presenta en el context d'una atenció dividida entre pacient pediàtric i adult que sovint no respon a les necessitats i característiques pròpies d'aquesta franja d'edat, segons els especialistes.

«Parlem en general de joves d'entre 15 i 29 anys, tot i que no existeix un consens a l'hora de limitar aquest grup d'edat, amb moltes particularitats. Són persones que es troben en un moment de desenvolupament de la seva vida molt important. Ja no són infants però tampoc adults desenvolupats plenament», assenyala el coordinador de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'hospital Sant Joan de Déu, Sergi Navarro.

«Per atendre correctament un adolescent o un adult jove greument malalt, a part d'individualitzar molt cada cas, és imprescindible una visó integrada i coordinada amb un enfocament social, sanitari educatiu. No podem separar una esfera de l'altra», afirma Navarro, que també és el president de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives Pediàtriques. «Sovint hi ha una mancança de formació dels professionals tant sanitaris com educatius per fer aquest acompanyament, que només es pot fer bé si és de forma integral», insisteix.

Des d'aquest punt de partida, els promotors del projecte volen oferir eines als professionals sanitaris i als docents per coordinar-se en l'atenció dels adolescents i adults joves amb malalties greus i gestionar conjuntament l'impacte emocional que provoca aquestes situacions en l'àmbit escolar i el familiar.

«Ara intentem, a través de treballadors socials o donant suport als mestres, que els adolescents puguin anar al màxim a l'escola, però ens trobem que de vegades els professionals sanitaris i docents no tenen la formació per acompanyar aquests nens i les seves famílies», reconeix Navarro, que afegeix: «I l'ICO atén adults que es troben amb les dificultats d'integrar els fills en el procés de malaltia dels pares i que el suport que reben a l'escola de vegades és insuficient».

«Nosaltres posem el focus en aquest joves, que poden tenir, per exemple, germans adolescents o fills. Per tant, l'escola és un punt fonamental en l'atenció d'aquests persones», resumeix.

El projecte es va presentar divendres passat en el marc d'una jornada amb el títol «Adolescent i adult jove amb malaltia greu: una intervenció sanitària, social i educativa», organitzada conjuntament pels dos centres, en col·laboració amb Ensenyament.