Ara fa vint anys, l'estany de Ba-nyoles es va convertir en l'escenari d'una tragèdia: 21 persones van morir i 38 més van resultar ferides a causa de l'enfonsament de la barca turística L'Oca. L'aniversari d'aquesta desgràcia es commemorarà demà, 8 d'octubre, el dia de 1998 en què una sobrecàrrega per excés de passatge va trencar el catamarà que transportava 141 jubilats de nacionalitat francesa. Tres autocars de turistes van pujar a aquella embarcació, que només tenia capacitat per a 80 viatgers.

Aquell dijous al matí tot va passar molt ràpid i a prop de la riba de l'estany, on el patró de L'Oca no va ser a temps de tornar, tot i que només el separaven deu metres de l'embarcador. Quan els primers sanitaris i membres dels equips d'emergències van arribar, 14 persones ja havien mort a dintre de l'aigua; la resta ho va fer a l'hospital. Pel que fa als ferits, es van ingressar a diferents centres hospitalaris, la majoria amb contusions, símptomes d'hipotèrmia i, alguns, amb insuficiència respiratòria aguda.

Estudiants a primera línia

El grup de jubilats provenia de la població francesa de La Rochelle i feia una estada de vacances a la Costa Brava, durant la qual s'allotjaven a Lloret de Mar. Com molts altres turistes, van decidir visitar i navegar per l'estany de Banyoles, just quan una seixantena d'estudiants de Batxillerat esmorzaven asseguts a la riba. Aquests van ser els primers en veure com l'aigua s'empassava la barca i vuit d'ells es van llençar immediatament a l'estany per intentar rescatar els nàufrags, mentre que els altres van utilitzar la seva roba per abrigar els ferits que aconseguien sortir.

A aquests primers auxiliadors ràpidament s'hi van afegir socorristes, voluntaris, professionals dels diferents cossos d'emergència, traductors i intèrprets i equips de psicòlegs que van donar suport a les víctimes; a més de les autoritats de l'època, encapçalades pel conseller de Governació, Xavier Pomés, i l'alcalde de Banyoles, Joan Solana -l'Ajuntament va decretar tres dies de dol. El mateix vespre del sinistre, l'ambaixador de França a Espanya es va desplaçar fins a la ciutat.

Presó pels amos i multa pel regidor

Les responsabilitats per l'accident es van dirimir al Jutjat Penal número 2 de Girona, que el 3 de febrer del 2003 va sentenciar dos anys i mig de presó i més de 3 milions d'euros d'indemnització per als propietaris de L'Oca, Simó Rodríguez i Bartomeu Gayolà, i per al regidor responsable d'haver-los autoritzat a navegar, Josep Alsina.

Aquesta resolució judicial incidia en l'existència d'unes perforacions de ventilació il·legals a la popa que van propiciar el naufragi i en l'excés de passatgers que va accelerar l'enfonsament. A més, la jutgessa va subratllar la manca de títol dels dos homes que solien pilotar la nau, l'absència de salvavides reglamentaris i que el catamarà no havia superat les proves d'estabilitat de la Direcció General de la Marina Mercant.

El gener del 2004, l'Audiència de Girona va augmentar fins a 3 anys la pena de presó per homicidi imprudent a Rodríguez i Gayolà i va reduir la del regidor a una multa de 360 euros. El 29 d'agost del 2008, els amos de L'Oca van ingressar voluntàriament en un centre penitenciari, després que el Govern de l'Estat els denegués la seva petició d'indult. El gener del 2009 els van concedir el tercer grau i l'octubre del 2010 tots dos ja disposaven de llibertat condicional.