L'emergència per acollir l'allau de menors migrants que estan arribant sols, sense l'acompanyament de cap persona adulta, ha posat els serveis de protecció a la infància de la Generalitat en el punt de mira. En aquesta entrevista, la directora territorial del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta, contextualitza la situació, detalla que el sistema ordinari disposa de recursos com centres de primera acollida, residencials (CRAE) o pisos d'autonomia, entre d'altres, que les necessitats actuals han superat.

Quin és el perfil majoritari dels menors migrants no acompanyats que arriben a Girona?

Com a la resta de Catalunya són, prioritàriament, majors de 16 anys i menors de 18. El 80% són d'origen marroquí i la resta de procedència diversa, sobretot de l'Àfrica subsahariana. Des de fa un any, cada vegada venen més nois de menys de 16, però encara són minoritaris.

I noies?

Gairebé és testimonial. La setmana passada [l'entrevista es va fer el 3 d'octubre] en van arribar dues de 15 anys i les tenim al centre d'acollida, però és poc habitual.

L'arribada a Catalunya supera la d'altres zones de l'Estat?

Sí, sí, claríssimament.

Des de quan és així?

Puc dir que el 2015 van arribar entre 300 i 400 joves a Catalunya, després van passar a 967, l'any passat a 1.994 i aquest potser seran uns 3.000. Des del 2016, els números no són comparables amb altres comunitats, excepte Andalusia i en menor mesura el País Basc.

A què ho atribueixen?

Catalunya ha tutelat els menors des de sempre i això vol dir que se'ls dona tots uns recursos, des dels habitacionals fins als de manutenció i formació, i se'ls fa un acompanyament molt exhaustiu fins arribar a la inserció professional i la integració a la comunitat. Però també ho pot justificar que molts no tenen Girona com a destí final, sinó altres països de la Comunitat Europea. Estan fent camí, però els controls de la frontera són molt més estrictes. I, després, l'atracció de Barcelona és molt gran per a aquests joves.

Perquè hi tenen alguna xarxa familiar o de coneixences?

Hi ha una mica de tot. Primer, un lloc amb una comunitat magrebina molt gran és un focus d'atenció. En segon lloc, com a capital, Barcelona estira molt. Després, el sistema de protecció de Catalunya és bo i hi ha feina a la qual poden aspirar, al sector turístic o agrari.

Quants joves sols saben que han arribat a Girona durant l'últim any?

Des del setembre de 2107 hem atès 326 menors, però això no vol dir que s'hagin quedat tots aquí. Ara estem tutelant uns 240 joves.

I l'any anterior?

L'any passat devien ser uns 160.

Quan els consta el primer cas de nois que han de passar la nit en una comissaria dels Mossos d'Esquadra?

Fa relativament poc, aquest estiu. Però que hi ha joves que han hagut de passar bastantes més hores de les que voldríem en una comissaria, fins que els hem trobat una plaça, fa més temps que passa. Ja l'any passat.

Llavors és quan es va produir el punt d'inflexió?

Sí, l'estiu de l'any passat hi va haver un canvi de tendència claríssim. Després es van voler generar recursos però estàvem amb un 155 i uns pressupostos prorrogats que no ens donaven el marge de maniobra que hauríem desitjat.

Entén la negativa de la policia a allargar l'estada dels menors a les seves instal·lacions?

Entenc que alerten d'una situació que no és l'òptima i agafa una dimensió que s'ha de resoldre, i fan una crida a què es resolgui. Jo només puc agrair la col·laboració dels Mossos, sempre ens hem ajudat en tot i per tot. Per una banda, hi són ells que, lògicament, entenen que els joves no han de pernoctar a la comissaria i per l'altra hi ha els centres, que troben que ja estan sobreocupats.

Què diria als sectors que acusen d'imprevisió al seu Govern?

Els diria que només l'any passat es van crear 600 places i no hem fet més que crear-ne. Les coses es podien fer millor, segurament, però no hem desatès mai buscar recursos. També has de trobar el lloc per posar les places, que han d'atendre professionals, i de vegades no és tan ràpid com es voldria.

Trobar llocs és el problema més gran que tenen?

El sistema de protecció ordinari, que al meu entendre funciona bé, no dona resposta ni al nombre ni al perfil de joves que ha d'atendre. Els menors que han arribat de forma massiva des de l'any passat venen, bàsicament, a buscar documentació que els permeti formar-se i trobar una feina. Aquests joves no encaixen en el sistema de protecció tal com està dissenyat. Així que, mentre atens l'emergència, també has d'idear recursos que s'adeqüin a les seves necessitats. S'ha d'esperar a trobar el lloc adequat, que la comunitat ho accepti bé... Però, a més a més, això ha d'anar acompanyat de trobar els professionals i en el sistema de protecció la figura clau és l'educador, que hi ha els que hi ha i no tots es volen dedicar a infància.

Precisament, fa pocs dies el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya es va queixar que la DGAIA no contracta professionals de la seva borsa de treball...

Doncs, és sorprenent perquè cada vegada que necessitem educadors fem servir totes les vies. És més, la DGAIA ha comunitat a totes les entitats que proveeixen serveis que han de presentar les ofertes per trobar professionals a la borsa de treballadors.

En relació amb la nova realitat dels menors desemparats que vostè descrivia, i a l'espera de revisar el sistema, com ha reaccionat el seu Departament?

Hem creat centres d'emergència i de primera acollida 100% per a menors no acompanyats, i també alguns pisos, a més de centres d'autonomia. Aquests són per als joves que han fet 18 anys i haurien de sortir del sistema però no tenen documentació ni recursos.

Tornant als educadors socials, també denunciaven la saturació dels CRAE i que no són el lloc adequat per portar-los...

Estem d'acord que ara mateix hi ha recursos sobreocupats que no estan donant el servei adequat. Per això n'hem de crear de complementaris i distribuir-los pel territori, per ubicar correctamet el jove en funció del perfil i les necessitats que té. També és veritat que en alguns CRAE hi ha un percentatge de menors migrants no acompanyats que haurien d'estar en un altre tipus de recurs.

Això es resoldrà aviat?

Estem intentant fer front a l'emergència, crear places contínuament perquè cap menor dormi al carrer ni a les comissaries. Aquest objectiu està implicant molts esforços, no només a nosaltres sinó a entitats i ajuntaments.

Mentrestant, els menors de 16 anys es van escolaritzant en centres educatius gironins?

Correcte. El contacte amb Ensenyament és continu i anem actualitzant la matriculació. Al setembre els vam passar la llista dels que teníem i el Departament els va buscar el recurs més adequat. Pensem que hi ha nois que no estan alfabetitzats, així que de vegades l'escolarització no pot ser immediata.

Tenint en compte les xifres, el llistat d'aquest setembre deu haver superat el del curs passat...

Segur, però els menors de 16 encara no són un gruix significatiu respecte de tots els altres.

I què passa amb tots els altres?

Les entitats que gestionen els equipaments han de poder dissenyar un projecte individualitzat per cada jove, per aconseguir la seva integració laboral i a la comunitat. Es treballa en el coneixement de la llengua, en recursos ocupacionals i formatius, i també en què puguin aprofitar els recursos de lleure de la comunitat. A més d'un acompanyament psicològic i jurídic perquè acabin tenint una documentació que els permeti treballar.

Parla de la importància d'integrar-se a la comunitat i, fa pocs dies, veïns d'un CRAE de Santa Coloma de Farners es queixaven de problemes de convivència. Aquesta situació és habitual?

No coneixíem un cas com aquest en el que s'arribi a un nivell que la comunitat vulgui anar a la premsa a denunciar coses que, de fet, no han estat denunciades als Mossos d'Esquadra. Ara, jo sempre dic que hem de respectar totes les opinions i tots els sentiments de tothom, i quan una comunitat sent que ha de denunciar això públicament el que hem de fer és escoltar, mirar de rebaixar la tensió i de trobar una fórmula que premeti la convivència entre la comunitat de veïns i els joves que nosaltres tenim a l'equipament.

Com va dir el conseller, han obert la possibilitat que mentors formats per acollir refugiats atenguin aquests menors?

Sí, en el tema de refugi va funcionar molt bé i ara es vol extrapolar el mateix pla. A Girona, estem esperançats que surtin unes quantes persones de voluntariat que ens han comunicat la seva intenció i també fem una aposta molt gran per les famílies d'acollida. Vol dir que el jove podria estar dormint i menjant en una casa amb gent que el vol tenir allà, però això no vol dir que la Generalitat es desentengui en el tema de la documentació i la formació, i que les ajudarà amb una prestació.