Centenars de persones van participar en la cadena humana que va unir cinc poblacions de les comarques gironines per commemorar l'1-O. la cadena humana que va unir cinc poblacions de les comarques gironines per commemorar l'1-O. De forma simbòlica, es va unir Sant Julià de Ramis amb Aiguaviva passant per algunes de les escoles i punts de votació on es van registrar les càrregues policials pel referèndum. En total hi havia 27 trams, de 500 metres cadascun, i es va aconseguir omplir gairebé tots excepte el número 6 que es va suspendre perquè no es va omplir. Segons va explicar l'ANC, organitzadora de l'acte, entre els més concorreguts hi havia els de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, les dues poblacions a enllaçar simbòlicament. Per contra, els més fluixos van ser els de la zona de Pedret i el Pont Major, a la zona nord de Girona, i algun tram de Vilablareix.

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va reclamar als polítics que «no malbaratin» l'1-O i que tirin endavant la república per acomplir al mandat democràtic durant el discurs que va fer a Aiguaviva.

L'acte, que va començar a preparar-se a les quatre de la tarda, va arribar al seu moment àlgid a les 17.14 i va finalitzar amb el cant d' Els Segadors Va ser un acte molt familiar, festiu, malgrat l'amenaça de la pluja. Molts dels participants no es van voler perdre aquesta cita vestits amb les camisetes de l'Onze de Setembre, senyeres i estelades. Durant la concentració, es van sentir crits d'«independència» i «llibertat presos polítics». L'urna de l'1-O també hi va tenir un paper destacat, ja que se'n van fer passar una a cada tram per així immortalitzar el moment i tothom tenir un record del dia. Entre els visitants hi havia en Josep, veí de Girona, que feia una crida a la mobilització ciutadana fins que s'aconsegueixi la independència. Molt a prop hi havia la Mai, també de Girona, que va subratllar que ara és moment de fer costat als polítics que estan a la presó, als exiliats i també els que van de treballar per assolir la independència perquè «tinguin les idees molt clares». «Ens hem de mobilitzar les vegades que faci falta; hem de tenir paciència perquè el camí serà llarg», va afegir.

Cadena humana entre Sant Julià de Ramis i Aiguaviva

Cadena humana entre Sant Julià de Ramis i Aiguaviva

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, es va mostrar molt satisfeta de la participació aconseguida. Va afirmar que el mandat de l'1-O «va ser claríssim», que cal «respectar» i que cal treballar per la república. En aquest sentit, va reiterar que des de l'assemblea aposten per la via unilateral perquè «és la més realista» tot i que també va afirmar que en cas que fos acordat per totes les parts i amb suport internacional també ho veurien bé. La prioritat ara, però, va afegir, és seguir per la via unilateral.

Durant el discurs que va fer a Aiguaviva, Paluzie va denunciar la «violència policial i judicial» i va avisar que aquesta repressió no només afecta la classe política, amb càrrecs electes a presó i exiliats, sinó també a ciutadans, mestres o artistes que ho van patir en primera persona. «Tots hem d'assumir les conseqüències penals», va concloure.

El poble mana i el Govern obeeix

L'acte central de la cadena es va fer a Aiguaviva, amb concerts i una botifarrada popular. La festa va unir també Sant Julià de Ramis, en donar la veu al coordinador de l'1-O en aquesta població, Jaume Casamitjana. El representant del CDR va fer de nou una crida a la mobilització per «frenar l'autoritarisme amb la mà dreta i crear la República catalana amb la mà esquerra». «Més que mai, el poble mana i el Govern obeeix», va reclamar. En aquest escrit que va llegir, també va subratllar que cal recuperar l'esperit de l'1-O i van carregar contra «l'estratègia de repressió» de l'estat espanyol. Posteriorment es van fer els parlaments dels alcaldes de quatre dels cinc municipis per on es va fer la cadena.

En l'acte es va projectar els missatges enregistrats de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exconseller de Cultura Lluís Puig, i el raper Valtonyc. A més a més, es van exhibir imatges de les càrregues policials del dia del referèndum.