Els artífexs del Museu de la Retirada de Camprodon (Ripollès) detinguts el 2015 per acumular més de 200 armes i 300 quilos explosius pactaran amb la fiscalia i evitaran entrar a presó. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, els dos homes acusats de tinença il·lícita d'armes acceptaran els dos anys de pena que demanava el fiscal. La Guàrdia Civil va comissar el material del que es considera l'arsenal més gran mai trobat a les comarques gironines en el marc de l'operació 'Òxid', el mes de novembre de fa tres anys. En una entrevista a l'emissora, un dels seus propietaris, Lluís Bassaganya, ha reiterat que mai van tenir cap altre afany que no fos el col·leccionisme i ha reivindicat la importància de comptar amb un museu per explicar l'èxode republicà de l'any 1939.

Pacte amb la fiscalia per evitar entrar a presó. Els dos propietaris de l'arsenal d'armes descobert a Camprodon l'any 2015 acceptaran els dos anys de presó que demanava el fiscal i s'estalviaran anar a la presó perquè no tenen antecedents. Segons ha explicat el seu advocat, Carles Monguilod, han tingut en compte que els seus clients no eren conscients que estaven cometent un delicte.

El cas es va descobrir el mes de novembre de fa tres anys quan la Guàrdia Civil va escorcollar el Museu de la Retirada i també dos habitatges, en el marc de l'anomenada operació 'Òxid'. Els agents van detenir els dos responsables de l'equipament, sospitosos d'un delicte de dipòsit d'armes i munició.

L'operació va començar el mes d'agost, quan la Guàrdia Civil va començar a rebre informacions que apuntaven que els dos artífexs del museu -una col·lecció privada oberta al públic- podien tenir un gran dipòsit d'armes, munició i explosius.

La Guàrdia Civil va localitzar més de 200 armes i més de 300 quilos d'explosius. Entre el material, hi havia armes de guerra, metralladores, pistoles, revòlvers i escopetes. Pel què fa als explosius, hi van trobar 296 detonadors, 19 espoletes, 97 granades de mà, 22 espoletes de granades, 50 projectils d'artilleria de gran calibre, projectils de morter i un rotlle de metxa lenta.

Els explosius no estaven esposats al museu -de fet, de tot l'arsenal decomissat, només tres peces provenien de l'exposició i la resta estaven als domicilis- però estaven emmagatzemats, majoritàriament, al soterrani del detingut de més edat i sense cap tipus de mesura de seguretat per evitar incidents.

Durant la seva compareixença davant dels Jutjats de Ripoll, els dos responsables de l'arsenal van assegurar que havien acumulat l'armament i els explosius per afany col·leccionista i que no eren conscients d'estar cometent un delicte. També van explicar que mai van provar ni manipular cap de les armes que tenien, que no van traficar ni comprar una sola peça i que tots els explosius que tenien estaven desactivats.

De fet, va detallar que tot el material provenia de donacions (algunes, fins i tot, de policies o d'agents de la Guàrdia Civil) però, sobretot, de troballes. De fet, Bassaganya recorda que la majoria de peces les han trobat a la Vall de Camprodon, per on unes 100.000 persones van fugir camí de l'exili l'any 1939.

"Hi havia material bèl·lic que van abandonar les tropes republicanes però també coses d'ús civil com coberts, plats o cantimplores", explica Bassaganya a l'entrevista. En aquest sentit, reivindica que les armes i els explosius tenen un important valor per explicar aquest episodi històric i que un museu seria la millor eina per fer-ho possible. Tot i això, admet que "no és inviable" però que és "molt difícil" que acabi sent una realitat.

L'Ajuntament n'estava al corrent

Bassaganya ha reiterat que mai van tenir intenció de cometre cap delicte. De fet, l'advocat Carles Monguilod va explicar després que declaressin als jutjats que havien aportat documentació on demostraven que oferien el material i que la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament tenien constància de la col·lecció. De fet, el consistori els va donar suport a través d'un comunicat en el qual defensaven la seva innocència i remarcaven que l'equipament no havia suposat mai un problema "d'ordre públic" sinó més aviat un atractiu turístic per al municipi.