El Departament de Salut ha portat a la Fiscalia cinc expedients relacionats amb la difusió de tractaments no provats científicament, ja siguin conferències, xerrades, congressos o pàgines web. Ho va explicar la secretària general del Departament, Laura Pelay, queva insistir que la capacitat d'obrar és «molt limitada». Per poder actuar de forma més contundent, Salut posarà en marxa un consell assessor al voltant d'aquesta problemàtica.

Pelay explica que la xarxa és cada vegada més «opaca» però que la gent necessita estar informada i per tant, s'ha d'aconseguir que les persones que estan en un moment de «fragilitat emocional importantíssima» després del diagnòstic d'alguna malaltia, pugui trobar contingut «fidedigne» a internet.

Per això, Salut impulsa una comissió assessora amb presència dels diferents òrgans del departament i de l'administració, que pugui controlar i valorar alguns esdeveniments per millorar la seguretat dels pacients.

L'objectiu és, segons Pelay, poder treballar de manera «holística» i detectar fàcilment pàgines o esdeveniments que defensin pràctiques «fraudulentes» en l'àmbit de la salut.

Tot i no disposar encara d'aquest òrgan, que preveu la primera reunió pel gener de l'any vinent, Salut ha actuat en diferents situacions i cinc casos han estat traslladats a Fiscalia, principalment de congressos, xerrades o conferències en què s'anunciaven tractaments miraculosos i poc científics, però també d'altres estan relacionats amb continguts a la xarxa.

Pelay explica que en el primer cas, el Departament no pot actuar contra la llibertat d'expressió dels organitzadors i per tant, els fa un advertiment abans de l'esdeveniment. Si es confirma que s'ha difós contingut fals o no provat científicament i per tant, es podria haver comès delicte, s'actua.

Pelay va fer aquestes declaracions divendres passat en la presentació d'un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en què es posava de relleu la gran quantitat de contingut enganyós a Youtube. L'informe, que ha rastrejat el principals vídeos que apareixen si es busquen solucions al càncer, ha conclòs que dels 50 primers resultats, tres de cada quatre són desinformació perquè es defensen teràpies sense base científica reconeguda i tracta continguts «susceptibles de ser falsos, erronis o enganyosos». Només el 14% correspon a continguts divulgatius sobre el càncer i la resta, el 12% són vídeos amb referencies puntuals o circumstancials a la malaltia.

Retirada de 14 vídeos

Exhaustivament, el CAC s'ha dedicat a analitzar 14 vídeos que recullen fins a 25 milions de visualitzacions i amb una gran acceptació per part del públic a l'hora de valorar-ne els continguts. Entre aquest grup, hi ha peces amb títols com «La quimioteràpia provoca més càncer» o que qualifiquen aquest tractament com a «verí» perquè «suposa matar a la gent que hauria de ser curada».

A més, part d'aquests vídeos també promouen productes o tractaments alternatius com ara que la llavor d'una poma és capaç de curar el càncer.

Prometre que el suc de la remolatxa ha curat més de 45.000 persones, o que una recepta a base de gingebre i mel ha aconseguit millorar la malaltia també són mites que es propaguen en aquest tipus de vídeo que precisament el CAC; i seguint els exemples d'altres informes, ja ha demanat a Youtube que retiri.

El president del CAC, Roger Loppacher, va destacar que és especialment «preocupant» aquest fenomen i la gran acceptació que tenen aquests vídeos a les xarxes amb visualitzacions, seguidors i «likes», perquè van dirigits a persones que estan en una situació de vulnerabilitat i «de desesperació» que els fan més «receptius» a aquest tipus de missatge.

Loppacher es va mostrar determinat a combatre-ho de forma decidida. «No tot s'hi val a la xarxa i a internet no tot és admissible», va afegir.