11 de octubre de 2018
11.10.2018

Els gihadistes de Ripoll, processats per terrorisme i fabricació d'explosius

L'Audiència Nacional sol·licita que el tercer empresonat, detingut a Vinaròs, sigui jutjat per col·laborar amb l'organització terrorista i ajudar en el transport d'explosius · De la cèl·lula, tres integrants estan en presó preventiva, la resta van morir

11.10.2018 | 00:27

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va processar ahir els tres membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017. Es tracta de Mohamed Houli Chemlal (ferit a l'explosió de la casa d'Alcanar) i Driss Oukabir (detingut a Ripoll). L'Audiència Nacional proposa jutjar-los pels delictes d'integració a organització terrorista i fabricació d'explosius. L'altre processat és Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs (País Valencià) després dels atemptats per facilitar material per fer els explosius i ajudar en el seu transport. El magistrat demana jutjar-lo per col·laboració amb organització terrorista. Són els únics que estan en presó preventiva, ja que la resta d'integrants de la cèl·lula van morir o a l'exposició d'Alcanar o abatuts pels Mossos.

El jutge Fernando Andreu va processar ahir els tres detinguts pels atemptats terroristes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils – que van provocar 16 morts i 140 ferits–, fent així un pas més per acostar-se al judici. Fernando Andreu diferencia entre la responsabilitat de dos dels detinguts, que van tenir una relació directa amb els fets, i la preparació dels atemptats (Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir), i un tercer detingut a Vinaròs que hauria deixat la seva furgoneta als terroristes per transportar els explosius i que també hauria estat a la casa d'Alcanar. El jutge instructor considera que formaven part «d'un grup radicalitzat, l'objectiu del qual era portar a terme atemptats contra aquells que consideraven els seus enemics, és a dir, el món occidental».

En el primer cas, Andreu sol·licita que vagin a judici Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir pels delictes d'integració a organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i un delicte d'estralls en grau de temptativa. En el cas del tercer detingut, el processament es limita a un delicte de col·laboració amb organització terrorista.

El pla dels terroristes

El jutge considera que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va exercir com a líder «espiritual» dels joves que vivien a la localitat ripollesa i que s'haurien convertit en un grup terrorista a partir del 2015 per seguir les directrius d'Estat Islàmic o Daesh. «L'imam els va adoctrinar en el gihadisme radical», recull la interlocutòria de processament. L'escrit reuneix els passos que van fer durant el 2015 i el 2017 i determina que tres mesos abans dels atemptats es van consolidar en un «grup tancat» i van començar a adquirir materials per fer explosius a la casa d'Alcanar. També detalla quins havien estat els objectius dels terroristes, entre els quals la Sagrada Família, i també recorda que s'ha recuperat una targeta de fotos a la casa d'Alcanar amb imatges dels joves fabricant els explosius i també amb imatges de llocs susceptibles d'atemptar-hi, com la Torre Eiffel, el Camp Nou, l'Estadi Santiago Bernabeu o el Museu Thyssen de Madrid. La interlocutòria també detalla les cerques més comunes que van fer a internet i que suposarien, segons el jutge, altres objectius que tenien en estudi. Entre ells, destaca l'Audiència Nacional de Madrid, la «tomatina» de Buñol o l'Alhambra de Granada.

Andreu també fa constar la gran quantitat d'explosius que tenien preparats a la casa d'Alcanar, que oscil·laria entre 200 i 500 kg, a banda de 108 bombones de butà i 19 artefactes de mà tipus granada i una faixa bomba. El jutge apunta que les bombones volien «ampliar els efectes dels artefactes». Informes dels experts en explosius afirmen que, en cas d'haver-se usat, haurien pogut «provocar danys d'enormes dimensions».

El jutge de l'Audiència Nacional detalla que els tres mòbils dels processats han estat «determinants» per incriminar-los i relacionar-los amb la resta dels terroristes que van morir. En el cas de Said Ben Iazz, el mòbil el situa a la casa d'Alcanar, des d'on fabricaven explosius durant un temps suficient perquè el jutge consideri que «no era aliè a l'activitat». També recorda que la furgoneta que va protagonitzar l'atropellament massiu de la Rambla estava llogada per Oukabir i recorda que hi va haver 14 morts i 128 ferits, a banda de les altres persones que van patir «diverses alteracions a la salut» per presenciar els atemptats. En el cas d'Houli Chemlal, la seva implicació queda clarament acreditada pel fet de ser l'únic supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar, on van morir l'imam i un altre integrant de la cèl·lula.

Les penes dictaminades

El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena d'entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinença d'explosius, entre 8 i 15 anys, i el d'estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len dels 5 als 10 anys de presó. Properament la Fiscalia fixarà en un escrit d'acusació els delictes pels quals els criminals s'asseuran al banc dels acusats i les penes sol·licitades. Caldrà, abans, que el jutge instructor dicti la interlocutòria de conclusió de la sala i enviï la causa a la mateixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook