El Departament de Salut ha reforçat l'atenció a la salut mental amb 81 nous professionals especialitzats a les comarques gironines incorporats durant el 2017. Aquest increment de la plantilla de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions a Girona ha permès consolidar i ampliar diferents programes, com el de suport mental a l'atenció primària, i crear nous serveis, com els equips d'atenció individualitzada per a persones amb trastorns mentals severs o un d'alternatives d'hospitalització, que busca mantenir al domicili a persones amb trastorns que no requereixin d'ingrés.

A tot Catalunya, la conselleria ha augmentat des del 2016 un 28% el personal especialitzat en salut mental, amb la contractació de 1.100 psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials, segons va informar ahir amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. A Catalunya els trastorns mentals figuren entre les primeres malalties cròniques que afecten la població i que les persones de classe més baixa tenen més probabilitat de patir ansietat o depressió, especialment les dones.

Un total de 244 dels 1.100 professionals que s'han incorporat a l'àrea de salut mental són especialistes en nens i joves, ja que es calcula que un 5,1% de la població entre 4 i 14 anys pateix un trastorn mental.

Coincidint amb l'efemèride, el Departament va recordar que el pressupost de l'àrea de salut mental va ascendir l'any passat a 70 milions d'euros, a part dels 2,6 milions del Pla estratègic d'investigació i innovació en salut mental.

El Departament de Salut pretén amb aquest pla sensibilitzar sobre els problemes de salut mental, lluitar contra els prejudicis i impulsar iniciatives que millorin l'atenció, la inserció social i laboral i la defensa dels drets dels malalts, reproduint arreu del país el model comunitari d'atenció a la salut mental de les comarques gironines, un sistema de referència internacional.

En aquest sentit es va pronunciar dissabte passat el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, que va celebrar l'acte central a Catalunya a Girona.

El president de la Generalitat va reconèixer que queda molta feina per fer en el camp de l'atenció als trastorns, però es va referir al Pla Integral de Salut Mental i Addiccions com a «excel·lent punt de partida».

Alhora, va assenyalar Girona com a model d'atenció a la salut mental a seguir per a tot el país. «És el que m'agradaria tenir per a tota Catalunya», va afirmar.

Per la seva banda, en la seva intervenció en l'acte de dissabte, el president del Parlament, Roger Torrent, va recrdar que el conseller de Salut, Toni Comín, ja va fer una «clara aposta» del Govern per afrontar la salut mental com a «prioritat i repte de país».

Va declarar, a més, que cal treballar conjuntament per trencar l'estigma. «Si l'estigma s'incorpora a la societat, som menys comunitat», va indicar.

En la seva intervenció, Maria Combalia, presidenta de l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, va destacar els avenços aconseguits en els darrers anys, especialment a Girona, i va posar de relleu no només la necessitat d'incrementar els recursos, sinó també d'abordar la transformació dels existents, «per a què responguin a les necessitats reals de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, amb els suports adequats per a una inclusió social plena».

El president de la Federació Salut Mental Catalunya (SMC), Israel Molinero, va parlar en nom del moviment social de salut mental per posar en valor el model de Girona i reclamar-lo per tot Catalunya, ja que «necessitem una aposta decidida per un model comunitari d'atenció a la salut mental». Així mateix, va demanar l'impuls i millora de diversos serveis, destacant que «la perspectiva dels drets de les persones ha de ser la prioritat».