L'hospital Josep Trueta de Girona ha començat a operar el cervell amb el pacient despert, un tipus d'intervenció en què el malalt té un paper actiu i col·labora amb els professionals durant el procediment. Aquest tipus d'intervenció, que permet delimitar les parts del cervell que es poden intervenir i les que no es poden tocar per evitar seqüeles, es fa servir per tractar tumors cerebrals -tan benignes com malignes-, però també altres tipus de patologies, com les malformacions vasculars cerebrals.
Amb la cirurgia de mapatge cerebral amb pacient despert, se l'adorm amb anestèsia general i posteriorment se'l desperta perquè, mentre el neurocirurgià estimula les parts exposades del cervell, contesti preguntes al neuropsicòleg per elaborar un mapa cerebral amb les regions cerebrals motores, sensitives o del llenguatge.
Un cop fet el mapatge, al que s'arriba mostrant en una tauleta imatges senzilles al pacient perquè les reconegui o fent-lo parlar diferents llengües, se'l torna a sedar i continua l'operació.
«Despertar el pacient mentre estem fent una cirurgia amb anestèsia general ens permet valorar quines funcions tenim exposades i quines zones del cervell cal preservar per manitenir la qualitat de vida del pacient», explicava ahir el neurocirurgià Pablo Benito.
El mapatge cerebral amb pacient despert presenta diversos avantatges respecte a la cirurgia convencional, ja que minimitza la possibilitat de seqüeles, especialment del llenguatge, que incideixen directament en la quotidianitat del pacient i de la seva família. A més, permet afinar més en l'extirpació de la lesió, el que facilita la curació del malalt o li allarga notablement l'esperança de vida.
Fa sis anys, el Trueta ja va fer una intervenció així amb la implicació de professionals de Barcelona, però ara el centre ha apostat per formar dos dels seus professionals en cirurgia de mapatge cerebral per dur a terme de forma rutinària aquest tipus de procediment i calcula que en realitzarà entre vuit i deu cada any, sobretot a pacients oncològics.
Fins ara aquests pacients havien de ser derivats a Barcelona per a aquesta intervenció, que no es realitzava en cap hospital de les comarques gironines.
El primer pacient, fa un mes
La implantació d'aquesta tècnica a Girona ha estat possible gràcies a avenços tecnològics com la fluorescència o la neuronavegació, que donen suport a la feina dels professionals, que han rebut formació a Montpeller, amb Hugues Duffau, un dels millors especialistes internacionals de mapatge cerebral amb el pacient despert, i també als hospitals de Bellvitge i Can Ruti.
La primera operació realitzada íntegrament per professionals del Trueta va ser el 13 de setembre per intervenir un pacient amb un tumor cerebral, que va poder ser extirpat àmpliament sense deixar-li seqüeles.
«Havíem de saber què hi havia, amb la mala sort que estava molt a prop de les zones del llenguatge i era molt perillós operar sense tenir un control de la zona», va explicar ahir el doctor Pablo Benito sobre la intervenció, que va durar més de cinc hores i en què van participar membres dels serveis de Neurocirurgia, Neurologia, Anestèsia i Infermeria.
«Els estudis diuen que el 90% dels pacients que s'hi sotmeten estan satisfets i repetirien l'experiència, no és una cosa tan traumàtica», remarca el metge.
El pacient, Josep Creixell, un begurenc de 74 anys, agraïa ahir la tasca de tots els professionals que el van atendre. «Tot va anar molt bé, al cap d'unes hores ja tornava a parlar tot i que no gaire bé», afirmava Creixell, que va assenyalar que ja fa vida normal i parla amb fluïdesa.
Va explicar que no té gaires records del quiròfan, si bé l'equip mèdic va apuntar que durant l'operació estava tan conscient com per conversar amb ells i, fins i tot, recomanar-los un restaurant a Palamós.
