Un centenar de parelles s'han inscrit per participar al primer campionat comarcal de parxís solidari que se celebra al Ripollès per recollir fons per a la Fundació Oncolliga Girona. Les eliminatòries ja han començat en diferents poblacions de la comarca i s'aniran desenvolupant al llarg de dues setmanes fins arribar a la gran final, que se celebrarà diumenge 21 d'octubre a Ripoll amb un atractiu afegit: els moviments dels dos finalistes es reproduiran en un macroparxís de 34 metres quadrats en el qual uns nens vestits amb els colors característics d'aquest joc aniran movent unes fitxes gegants.

El campionat de parxís és una iniciativa impulsada per un grup de veïnes de Ripoll que se celebra des de fa més de vint anys, però aquesta és la primera vegada que té una finalitat solidària. Els organitzadors han triat l'Oncolliga com a entitat beneficiària com agraïment a la tasca que du a terme per ajudar els malalts de càncer de la comarca i les seves famílies.

Les partides es fan a centres cívics i casals de diferents pobles, amb la participació de jugadors de totes les edats. Cada participant ha de fer un donatiu de 5 euros i tot el que es reculli es destinarà íntegrament a l'Oncolliga.

Un parxís gegant per a la final

Per a la gran final del dia 21, s'ha decidit recuperar el macroparxís que l'Associació de Veïns del Barri del Ninot de Ripoll va fer construir l'any 1997 amb l'objectiu d'aparèixer al "Llibre dels rècords catalans". El parxís que fa 5.80x5,80 metres, té una superficie de 33,64 metres quadrats i s'instal·larà al Passeig de Sant Joan de Ripoll, tal i com ja es va fer l'any 1997.

A sobre d'aquest tauler gegant, uns nens vestits de vermell, groc, verd i blau aniran reproduint amb unes fitxes gegants els moviments que els dos finalistes aniran fent durant la partida, en un tauler de mida normal.

El macroparxís té la particularitat de que es va construir seguint un model de tauler de tipus anglès, de manera que la primera casella és de color verd, i no de color groc com estem acostumats aquí. Això implica que els finalistes s'han d'adaptar a jugar d'una manera diferent de com estan acostumats.