«Aena i Adif planifiquen la construcció d'una estació d'alta velocitat [ferroviària] davant de l'aeroport de Girona-Costa Brava, a menys de 500 metres de la terminal». L'afirmació, clara, la fa el Govern espanyol en una resposta escrita, amb data del 2 d'octubre passat, a la pregunta formulada pel diputat del PDeCAT al Congrés Jordi Xuclà el 15 de gener d'enguany. A criteri dels independentistes, la posició de l'Executiu de Pedro Sánchez esvaeix qualsevol dubte sobre el futur del -ara per ara- projecte d'infraestructura més reclamat pels lobbies econòmics de la província -amb insistència especial del sector turístic. En la resposta oficial, el Govern recorda que el Pla Director de l'Aeroport de Barcelona-El Prat Fase 2017-2026 «contempla totes les actuacions i inversions previstes per als propers 10 anys», que inclouen «la construcció de l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona-Costa Brava», una inversió que garantirà «la connexió amb Barcelona» i que potenciarà «la intermodalitat» de l'aeròdrom.
El Govern considera «fonamental» la nova connexió ferroviària en «la nova concepció d'Aena sobre l'aeroport de Barcelona», en el benentès que busca «entendre» la pista de Vilobí d'Onyar com «la quarta» de l'aeròdrom barceloní, per acabar «gestionant-los com un tot».
Els dubtes del subdelegat
Els arguments que dona l'Executiu espanyol a Xuclà transcendeixen en ple debat sobre la necessitat d'una infraestructura llargament reivindicada al territori i sobre la qual el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon, ha expressat dubtes sobre la seva necessitat. Bramon n'ha parlat amb representants dels empresaris -amb Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç, per exemple- i d'altres àmbits i el missatge que els ha traslladat a tots és que «des d'una perspectiva gironina», l'obra «no té futur». En tot cas, argüeix el subdelegat, el projecte «s'ha de plantejar» des de l'òptica del «sistema aeroportuari català», primer, i negociar-lo allà on correspon, ja sigui via Pressupostos Generals de l'Estat o de la comissió mixta de transferències Estat-Generalitat. I això, precisa, requereix iniciativa política. Sobre el baixador, ha afirmat en alguna ocasió «que no té projecte ni consignació pressupostària». La resposta escrita de l'Executiu, entenen els del PDeCAT, equival a un desmentit dels arguments d'Albert Bramon, immers les darreres setmanes en una batalla política amb l'Ajuntament de Girona arran de diversos projectes que l'Estat ha d'impulsar a la ciutat i que es troben encallats: la reordenació d'espais afectats pel projecte de l'alta velocitat ferroviària, l'arxiu històric i, també, el baixador del TAV a Vilobí, que l'alcaldessa, en la línia amb el sentiment majoritari a la província, considera cabdal.
La solució ideal
En qualsevol cas, la intenció de del Govern espanyol és que el baixador tiri endavant, una confirmació que arriba mesos després que al febrer, l'exministre de Foment Íñigo de la Serna, anunciés un ambiciós pla inversor per posar al dia l'aeroport de Barcelona i que observa en l'aeroport de Vilobí d'Onyar la solució ideal per resoldre els problemes de congestió de les tres pistes d'El Prat. Tot i que l'expressió no agrada al director de les instal·lacions, Lluis Sala, l'aeroport de Girona, a ulls del Govern espanyol i, per tant, d'Aena, esdevindrà la quarta pista d'El Prat. El projecte és a llarg termini i les inversions es planificaran fins a l'any 2026.
