En línia amb el títol, l'informe és extensíssim: el document Fiscalització de l'activitat contractual del Sector Públic Empresarial Estatal no Financer, a partir de la informació proporcionada per la plataforma de rendició telemàtica de la contractació, en els exercicis 2015 i 2016 és el resultat de la feina del Tribunal de Comptes feta l'any 2017 amb l'objectiu de «verificar» si 3.064 expedients relatius a 84 entitats s'ajusten a la llei. El Grup Adif i Adif-Alta Velocitat, juntament amb Enaire i el Grup Renfe-Operadora, entre d'altres, són dues de les empreses públiques sotmeses a l'escrutini de l'òrgan fiscalitzador. Un dels 318 contractes públics que «estaven incomplets» o que incloïen «documents sense formalitzar» és el que correspon a les Obres complementàries del projecte de construcció de la plataforma de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa, concretament als «túnels urbans i estació de Girona», adjudicat el 7 de novembre del 2016 per 3,3 milions d'euros i amb un termini d'execució inicial de tres mesos.

«Catorze» ajornaments

El Tribunal de Comptes fa una sèrie d'observacions sobre aquest contracte que no apunten, precisament, cap a l'exemplaritat i l'eficiència exigibles al sector públic. Recorda, primer, que l'antecedent és «el contracte principal -el del projecte ferroviari d'alta velocitat a la ciutat- adjudicat el 28 de setembre de 2007 per 240,2 milions, amb una rebaixa -de preu- del 28,34% i un termini d'execució de 30 mesos». Dos anys i mig d'obres previstos que, «després de catorze pròrrogues, es van elevar a 115 mesos», és a dir: 9,5 anys (set més que en la previsió inicial). Feta aquesta consideració, l'entitat fiscalitzadora recorda que, del projecte concret de «les obres complementàries» (resoldre les afectacions que les obres del TAV van tenir en espais públics de la ciutat, sobretot en el parc Central) i dels «túnels urbans», ja se'n parlava el 20 de desembre del 2012, quan Adif va proposar redactar un estudi per fer obres valorades en 9,5 milions d'euros, motivades «per la necessitat d'urbanitzar diverses zones ocupades durant l'execució del projecte constructiu».

D'aquesta suma, 6,2 milions se segregarien per pagar treballs ja executats als túnels i 3,3 milions per a les «obres complementàries». La primera partida, recorda el tribunal, va ser convalidada pel consell d'administració d'Adif el 31 de maig del 2013; en canvi, precisa, «l'aprovació de la despesa i l'autorització de la redacció del projecte complementari» es va retardar fins al 31 de març del 2016; i no va ser fins el 7 de novembre (transcorreguts gairebé quatre anys de la primera proposta de projecte) que els treballs pressupostats en 3,3 milions es van executar. En suma: l'obra de la seu.

De l'informe del Tribunal de Comptes se'n desprèn que Adif va adjudicar el 70% dels contractes (583,9 milions) a partir del «procediment negociat sense publicitat»; de mitjana, el gestor d'infraestructures va aconseguir baixar «tan sols un 5%» l'import dels projectes, un percentatge força inferior a l'aconseguit en la resta d'expedients, que va oscil·lar entre el 25 i el 21%.

«Falta d'estudis i proves»

D'altra banda, a partir dels casos seleccionats i inclosos en l'informe fiscalitzador -entre els quals es compta el de Girona- l'organisme de control amonesta Adif perquè, «amb freqüència», inclouen «convalidacions de despesa d'actuacions ja executades, procediment que no s'ajusta a la normativa reguladora de la contractació», que «impedeix la contractació verbal». Així mateix, l'informe adverteix que «en ocasions» les obres complementàries «no van obeir obres noves, sinó actuacions addicionals motivades per incidències sorgides» en l'execució dels treballs. El Tribunal observa «defectes de previsió en els projectes» com el del TAV a Girona, que haurien obligat a destinar partides addicionals a l'obra i que haurien estat provocats per «la falta d'estudis i de proves d'investigació necessàries dels terrenys» afectats.