A partir d'aquesta setmana, tots els majors i menors d'edat emancipats podràn sol·licitar en qualsevol Registre Civil el canvi de nom per un altre en sintonia amb la identitat del gènere que sentin com a pròpia. N'hi haurà prou que declarin que se senten del sexe corresponent al nom escollit perquè la seva petició sigui atesa. Així ho ha fet públic la Direcció General dels Registres i del Notariat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que ha intentat aportar una solució d'urgència a la situació que hi havia en l'actualitat.

Fins ara, únicament els majors de 18 anys podien sol·licitar la rectificació de la menció registral del sexe i el consegüent canvi de nom perquè no resultés discordant. Per fer-ho, s'exigia que presentessin un informe mèdic «on es justifiqués que li havia estat diagnosticada una disfòria de gènere» -entesa com un sentiment de disgust amb el gènere que es té atribuït en néixer-, així com una confirmació que la persona havia rebut un tractament «durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe volgut».

D'aquesta manera, doncs, s'implementa una mesura transitòria mentre es tramita la reforma de la llei 3/2007 del Parlament, la qual busca normalitzar la transsexualitat conforme la realitat social actual en permetre el canvi de gènere mitjançant la simple expressió de la persona.

Els menors decidiran

Una altra de les principals novetats d'aquesta nova mesura és que no només podran fer-ne ús els adults, sinó també els pares o tutors legals dels menors d'edat, sempre que actuïn de manera conjunta. En el cas d'aquells que siguin majors de 12 anys, s'haurà de signar una sol·licitud, i per als que tinguin una edat inferior, ser escoltats per l'encarregat del Registre Civil.

L'iniciativa ha estat impulsada per la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el director general dels Registres i Notariat, Pedro Garrido, després del compromís adquirit amb les famílies de menors transsexuals. Aquesta mesura pretén, per un costat, acabar amb la inseguretat jurídica i protegir l'interès superior del menor des del respecte a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per l'altre, donar resposta a les seves necessitats emocionals i afectives. Ben diferent de la situació que hi havia fins al moment -amb la legislació vigent- on es depenia de la interpretació favorable per part de l'encarregat del Registre Civil.

Més visibilització

Des de les comarques gironines s'ha valorat de manera positiva aquesta nova situació. Així ho explica la Laia Cruanyes, membre del col·lectiu LGTBI de Girona. «Una de les millors coses d'aquesta nova mesura és la inclusió dels menors, fins ara no existien legalment i esdevenia un problema greu perquè moltes vegades ni tan sols podien començar els tràmits per hormonar-se» apunta, «hi haurà més eines per començar-ho a treballar abans».

Una situació que se suma a la millora de la situació d'aquesta col·lectiu i paral·lelament una major visibilització durant els darrers anys. «Es parla més de les persones transsexuals, s'han creat fundacions especialitzades... També gràcies a la llei 11/2014 en l'àmbit català, que una de les coses que ha permès, per exemple, és el canvi de nom de les targetes sanitàries», relata Cruanyes. Ella, precisament, va ser una de les primeres persones que van poder fer ús d'aquesta mesura a la demarcació.

Tot i això, també alerta que existeixen mancances i problemes a resoldre, com per exemple el mercat laboral. Es calcula que un 85% de persones transsexuals es troben sense feina. «Encara continuen existint molts estigmes», lamenta.