Girona és la província que va registrar més casos de violència domèstica de pares a fills en tot Catalunya durant l'any 2017. Així ho mostren les dades proporcionades per la darrera Memòria de la Fiscalia, que determinen que el 43% del total de causes judicials (272) provenen precisament de les comarques gironines, on se'n van comptar 117. El mateix registre posa en relleu que la situació també és alarmant quan s'inverteixen aquests mateixos rols i és que la segona xifra més elevada de denúncies prové dels casos en què són els fills (siguin majors o menors d'edat) els que maltracten als seus progenitors, amb 98 casos a la demarcació, convertint-se també en el lloc de Catalunya que encapçala la llista.
En comparació amb la darrera estadística -amb dades del 2016- les xifres han baixat modestament o es mantenen estables. Durant aquell any es van registrar 141 casos de violència de pares a fills i 97 de fills a pares. Una disminució d'un 17% en el primer dels casos i un mínim augment de l'1% quan ens referim al segon. Paral·lelament, a la demarcació també es van manifestar dos tipus de violència prou alarmant: les dels nets i els avis. Durant el 2017 es van investigar 4 casos de gironins agredits pels seus nets (tres menys que l'any anterior) i 8 casos en què el maltractament es va donar a la inversa (cinc més que l'any 2016).
Els casos «visibles»
Altres víctimes de violència han estat el cònjuge (19), l'excònjuge (20), la parella de fet (50), l'exparella de fet (52), aquelles persones de perfil vulnerable que conviuen amb l'agressor (22) i altres tipus de parents diferents dels anteriors (42). Tot i això, des de la Fiscalia s'ha avisat que els recomptes fets són només dels casos «visibles» i avisen de la necessitat de conscienciar des de l'entorn de les víctimes «l'obligació de denunciar-ho». El que consideren com un veritable «cavall de batalla» i un obstacle a l'hora d'obtenir «una condemna per a l'agressor».
Un altre dels punts que els preocupa especialment és la violència exercida pels joves i els adolescents -especialment contra pares i germans- que durant el 2017 va augmentar en el conjunt espanyol en comparació amb els anys anteriors. La institució precisa que «tot i no disposar d'una solució a curt termini al problema filio parental», a la Memòria especifica que és important «posar de manifest la necessitat que les administracions competents adoptin les mesures precises per garantir en l'àmbit de l'educació la transmissió de valors d'igualtat, respecte i no discriminació». De fet, durant la cerimònia de l'obertura de l'any judicial, la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ja havia apuntat que un dels motius podia ser «la crisi de les pautes educatives i els rols paternofilials».
Infraccions i mesures
Paral·lelament, també s'han donat a conèixer -dins de la mateixa Memòria de la Fiscalia- les dades relatives a les mesures cautelars que es van prendre a les comarques gironines durant el 2017 en matèria de violència domèstica. La gran majoria van ser ordres de protecció, seguides de les ordres d'allunyament i en només un cas aquesta mesura va representar presó provisional. Del total de mesures sol·licitades a Catalunya (1.240), el 8,5% provenien de la província de Girona (106). Pràcticament la meitat d'aquestes mesures (56) van ser denegades.
Durant el 2017 es van realitzar 290 judicis ràpids, 170 diligències prèvies i 105 procediments abreviats en aquest àmbit. També dos sumaris i cap tribunal de jurat. En total, doncs, 141 qualificacions, 27 sentències condemnatòries, 30 més per conformitat i 69 absolutòries. Desglossat per la naturalesa del fet penal, en el cas de la demarcació, van encapçalar la llista els maltractaments ocasionals. Es van qualificar un total de 110 durant l'any passat, 21 dels quals van acabar amb una sentència condemnatòria. En segon lloc es van situar els trencaments de mesures cautelars i condemnes. 19 casos qualificats i 5 d'ells portats a una sentència condemnatòria.
També les amenaces, amb 17 casos qualificats dels quals només 2 van acabar condemnats i les coaccions, 6 qualificades i cap d'elles condemnada. Altres infraccions que es van donar a les comarques gironines -qualificades pels jutjats- van ser les lesions (10), el maltractament habitual (4), l'impagament de la pensió (1), els abusos sexuals (2), violació del domicili (3) o assetjament (1). En el cas de les infraccions considerades com a delictes lleus es van comptabilitzar sobretot amenaces (un total de 21) que van acabar en 8 casos en sentències condemnatòries i en dues més amb conformitat.
