30 de octubre de 2018
30.10.2018
Diari de Girona

Un 10,6% més de llars familiars a la província de Girona en quinze anys

Es preveu que l'any 2033 hi hagi 322.267 vivendes a les comarques gironines, la majoria d'elles formades per dos membres

30.10.2018 | 00:32
Imatge frontal d'un edifici amb pisos a la ciutat de Girona.

La prolongació de les actuals tendències demogràfiques sobre el nombre de llars mostra que durant els pròxims 15 anys -agafant el període comprès entre el 2018 i el 2033- la xifra de vivendes familiars a les comarques gironines podria pujar un 10,6%. Així ho posen de relleu les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que agafen de referència el nombre de llars estimades l'1 de gener de cada any i que mostren que es podria donar un augment de les mateixes, passant de 291.382 a 322.267 en poc més d'una dècada.

Segons aquesta projecció, la gran majoria de llars familiars estarien formades per dos membres (107.224), seguides de les unifamiliars (75.816), les formades per tres membres (62.894), les formades per quatre (51.624) i les de cinc persones o més (24.709). Aquests resultats són força similars, de fet, a la distribució que hi ha en l'actualitat, en la qual també encapçalen la llista les vivendes de dues persones, seguides de les unifamiliars.

En el cas gironí es preveu que durant els anys analitzats totes registrin un augment, sobretot les de cinc o més membres (concretament un 23,19%). Les que menys canvis experimentaran seran les de 3 i 4 membres, amb pujades del 5,90% i el 2,74%, respectivament.

El balanç estatal

Pel que fa a la tendència nacional, el nombre de residents en llars a l'estat espanyol s'incrementaria en 1.821.547 (un 9,8%) entre el període comprès entre 2018 i 2033, arribant a la xifra de 20.325.088. Durant aquesta mateixa franja temporal, la població resident en habitatges familiars augmentaria en 2.263.602 persones (un 4,9%). Això implicaria la reducció del nombre de persones que viuen a cada llar. Així, la mida mitjana de la llar passaria dels 2,50 actuals a 2,38 persones per llar al 2033.

El nombre de vivendes familiars augmentaria en totes les comunitats autònomes, excepte a Castella i Lleó (-2,2%) i el Principat d'Astúries (-1,3%). El major creixement en el nombre de llars es donaria a la ciutat autònoma de Ceuta (25,1%), a les Canàries (20,6%) i a les Illes Balears (19,3%). També en aquest darrer punt la mida mitjana del nucli no aniria a la baixa, ja que a la resta de les comunitats autònomes seria clarament descendent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit