La Generalitat hauria de dedicar entre 1.200 i 1.500 milions d'euros anuals addicionals a l'educació, equivalents al 4,4% del PIB, per equiparar-la a la mitjana espanyola, segons el director del Polítiques Educatives de la Unesco, Francesc Pedró.

Pedró va pronunciar la conferència central d'una jornada organitzada per la Fundació Jaume Bofill en la qual es va debatre sobre quines han de ser la prioritats en matèria educativa per garantir l'equitat en el sistema i la millora dels resultats. La inversió en educació a Catalunya «ronda el 3,7% del PIB», segons Pedró, amb la qual cosa és una «de les més baixes d'Europa», pel que va demandar «col·locar la inversió en educació a nivells europeus».

Tenint en compte que la passada crisi «pot ser una oportunitat per reconsiderar els elements que bloquegen la millora de la qualitat educativa i veure on s'han de destinar els recursos», Pedró va posar el focus en 5 aspectes, amb l'objectiu de millorar uns resultats acadèmics «mediocres» que «no es corresponen amb un país del nivell de Catalunya».

El primer d'ells va ser la universalització de l'accés a l'educació infantil del primer cicle, prioritzant els nens en risc d'exclusió social, per garantir l'equitat de base, ja que «qui més necessiten aquesta franja educativa són qui menys la utilitzen» a causa que el perfil familiar». Segons dades de la Fundació Bofill, el cost anual de garantir la inclusió en l'educació infantil dels 60.000 nens menors de tres anys en risc de pobresa seria de 205 milions d'euros.

Per l'expert, el segon focus és garantir la gratuïtat de l'ensenyament obligatori a Catalunya, ja que «les evidències internacionals mostren que el dret a l'educació és incompatible amb un ensenyament bàsic que no sigui realment gratuït». Al respecte, Pedró va assenyalar que no coneix «cap altre país europeu en el qual les famílies hagin de pagar per l'ensenyament obligatori com a Catalunya» i va afegir que el factor econòmic «segrega l'alumnat», cosa que «frena l'èxit educatiu i la cohesió del país».

En un sistema «realment desenvolupat, les despeses haurien d'estar totalment cobertes pel sistema», va denunciar l'expert. Segons dades de la Fundació Bofill, el cost estimat per alumne i any en concepte de material escolar, sortides i activitats, colònies escolars i quota de l'AMPA és de 400 euros per alumne, sense computar el cost del menjador escolar.

Un altre dels punts assenyalats per Pedró és invertir per millorar la carrera docent, ja que «és essencial que els docents se sentin orgullosos de la seva professió, tinguin possibilitat de promocionar dins l'etapa on desenvolupen la seva feina i comptin amb una bona formació inicial i permanent». L'objectiu és «millorar la personalització de l'ensenyament i l'acompanyament de l'escolaritat», sobretot en els alumnes que «més ho necessitin», va dir Pedró.

Incrementar un mestre per a cada tres grups escolars a educació Infantil de segon cicle i primària tindria un cost de 442 milions d'euros anuals, segons la Fundació Bofill, que va xifrar aquest cost a Secundària en 172 milions.

Pedró va afegir que universalitzar l'educació fins als 18 anys és una altra de les apostes «per reduir l'abandonament escolar, que a Catalunya ronda el 18%», cosa que suposaria un cost anual de 80 milions, segons la Fundació.

L'expert també va proposar augmentar un 30% els recursos per als alumnes dels centres d'alta complexitat.