09 de novembre de 2018
09.11.2018

El Col·legi ha atès el 2017 22 metges malalts amb un programa confidencial

El sistema, que en gairebé dues dècades ha tractat 94 professionals gironins, assisteix facultatius amb trastorns mentals i addiccions a través d'un circuit que evita l'estigmatització

09.11.2018 | 00:53
Un moment de la jornada «PAIMM 20 anys (1998-2018)».

El Col·legi de Metges de Girona va atendre l'any passat 22 facultatius a través del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt, un circuit confidencial adreçat a professionals en actiu que pateixen trastorns mentals o addiccions i que busca rehabilitar-los perquè puguin seguir exercint alhora que es garanteix la bona praxi i la seguretat dels seus pacients. Aquest sistema implantat arreu de Catalunya va ser pioner a Europa i busca la màxima confidencialitat per ajudar els professionals quan es converteixen en pacients, per tal que recuperin les millors condicions físiques i mentals per exercir la medicina sense posar en risc les persones que tracta.

Es va posar en marxa el novembre del 1998 a Girona i des de llavors ha atès 94 metges de les comarques gironines.

El programa, que busca evitar l'estigmatització del professional, s'ofereix a través de la Fundació Galatea i abasta tant atenció mèdica com psicològica, suport social a la família i assessoria laboral i jurídica a través de sessions psicoterapèutiques, visites de seguiment, controls toxicològics i ingressos hospitalaris, entre d'altres.

Durant el 2017, es van atendre tres nous casos i la vintena de pacients actius a Girona van generar un centenar de visites –les tres primeres visites i 98 de seguiment–, 114 estades hospitalàries, 66 sessions de psicoteràpies grupals i 19 d'individuals. A més, també s'han registrat sis estades a l'hospital de dia, quatre ingressos, 29 controls toxicològics i una psicometria.

El programa, que ahir i avui commemora el seu vintè aniversari amb unes jornades a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona, va néixer l'any 98 a la capital catalana i s'ha anat estenent a tot l'Estat. En aquests vint anys, ha atès 2.790 professionals catalans i darrerament aborda entre 120 i 140 casos nous anuals, i al llarg de l'any, es mantenen actives entre 500 i 530 històries clíniques.

Vuit de cada deu pacients requereixen ajuda per trastorns mentals. Els altres motius de demanda són l'alcoholisme (el 10,6% dels casos) i les addiccions a altres substàncies (9,4%).

Segons les dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el 95% dels casos demanen ajut de forma voluntària. La resta, a través del que es coneix com una demanda voluntària induïda o per una informació confidencial, és a dir, a través de l'entorn familiar o laboral de l'afectat.

Pel que fa als pacients atesos, el 60% són dones i el 40%, homes, uns percentatges que s'expliquen tant per la progressiva feminització de la professió, com pel fet, segons els especialistes del programa, que les dones són més proclius a demanar ajuda i que ho fan de manera més precoç.

Tradicionalment, la franja d'edat majoritària dels pacients del programa oscil·lava entre els 45 i els 55 anys, però, en els darrers anys, s'ha incrementat considerablement el grup de metges més joves, especialment de menors de 35 anys. En aquest rang d'edat, la demanda per part de dones dobla la dels homes.Es tracta d'una etapa que coincideix amb la residència i amb la incorporació al món laboral, en la qual els metges comencen a fer front a la pressió assistencial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook