Vostè advoca perquè les dues parts, Catalunya i Espanya, cedeixin una mica. Com en un matrimoni?
Per dir-ho en el llenguatge dels joves, proposo un reset. Que tothom retrocedeixi una mica, i posem les coses a lloc. L´estat, reconeixent que es va equivocar en alguna cosa en la repressió de l´1-O, i les forces sobiranistes reconeixent que allò no va ser un referèndum, una cosa important, però no un referèndum. I així es van esglaonant, una mesura de l´estat i una del món sobiranista, per anar rebaixant la tensió. Fins a arribar a tornar a construir un diàleg que ens porti a una consulta acordada, en un horitzó sense posar-hi data. El camí per aconseguir aquesta consulta pot ser la Llei de la Claredat del Canadà.
Ho veu tot encallat?
La meva anàlisi és: estem entrebancats i ens hem de desentrebancar. No sé qui ho farà ni com, però algú ha de moure peça, i no es pot moure mentre els dos extrems estiguin tan polaritzats. Que algú en mogui, i després es pot desenvolupar un efecte dòmino i s´aniran realitzant accions per ressituar tothom.
Està molest per tot plegat, o és una impressió meva?
Estic doblement enfadat. Estic enfadat amb l´estat per la seva incompetència a l´hora d´enfocar el tema català i enfadat amb el món sobiranista per la seva incompetència en crear una sortida plausible. Entre tots ens han fotut en un merder que no hi ha manera. És un embolic fruit d´una suma de decisions equivocades.
Una condició ha de ser que Catalunya renunciï a la unilateralitat?
Aquest és el quart punt de la meva proposta, la renúncia a la unilateralitat.
Ja sap que amb això el mínim que li diran és botifler?
Segurament, però què vol fer-hi. Jo ja assumeixo que aquest és un llibre que enfadarà tothom. No agradarà ningú, per tant, rebré garrotades de tots costats. Ho tinc assumit, però el que faig també en el llibre és intentar desmuntar la perversió del llenguatge.
Per exemple?
«No va d´independència, va de democràcia». A veure: de què estem parlant? De quina democràcia? Perquè ara em diuen que la democràcia del 78 era franquisme. De quin franquisme parlem? Del franquisme sociològic que va impregnar part de la societat catalana? Dels candidats a les alcaldies de 1979, la majoria dels quals eren franquistes? De què estem parlant? Ara diuen que la Transició va ser una merda. Doncs no, la Transició va permetre una imatge tan gloriosa com la Pasionaria tornant a predicar al Congrés. Tot això va costar molt d´esforç, molta presó i molta tortura. Tu no pots dir ara que el franquisme perviu en totes les estructures de l´estat, perquè jo et puc preguntar: i en cap de les estructures de Catalunya? Home...
Un altre punt proposat és alliberar els presos. Demanar això a un govern no és atemptar contra la separació de poders?
Ja, però jo puc fer la proposta perquè en aquests moments no sóc ni jutge ni polític. Posar a un polític en la tessitura de «què faig amb els presos» és ficar-lo en un problema pel que fa a la separació de poders, efectivament.
Però qui acusa l´estat espanyol de tenir presos és Quim Torra, i ell sí que és polític.
A mi em sobta més l´alegria amb què alguns reclamen que s´obrin les presons. Això seria un bestial error de càlcul. Seria no calibrar les forces que té cadascú. També hi ha qui pensa que hem d´ocupar el territori, les infraestructures, etc. No sembla que el país i la gent estiguin preparats per fer una revolució com la francesa. Entre altres coses perquè no tenim guillotina.
Ni passem gana.
Doncs ja està. I a més, quan veig exconvergents de la maneta de la CUP, capitalistes amb anticapitalistes, penso: mira que si arribem a ser una república independent, aquest et fotrà els calés a tu. Tot plegat requereix més gruix intel·lectual i ideològic.
Què va ser l´1-O?
Crec clarament que no va ser un referèndum. No tenia les condicions d´un referèndum. En part per culpa de l´intent de l´estat d´impedir-lo, però això és igual. Com que no va servir pel que havia de servir, és segur que no és el que dèiem que era.
Hi havia algun pla?
Crec que no hi havia cap pla. Aquest és un dels greuges importants. Va ser un «tibem la corda fins al final i després ja veurem». Ara els actors de l´octubre de 2017 diuen que va ser un error afluixar, que havien d´haver tirat endavant. Jo penso totalment el contrari: va ser un error fer veure que fèiem, i va ser un error no dissoldre el Parlament i convocar eleccions.
Potser va ser por a la gent.
La presumpta unitat del poble de Catalunya de cara a aconseguir un objectiu, xoca amb la pluralitat que correspondria a un país normal. Cada vegada que s´intenta crear un moviment transversal, es busca la ficció unitària, però aquesta només val per a moments molt excepcionals. Va passar amb l´Assemblea de Catalunya, que va incorporar gent dels barris obrers, però això ara no passa, l´independentisme és més mesocràtic.
Personalment li agradaria una Catalunya independent?
Com que ho veig extremadament difícil, s´han de complir unes condicions que de moment no es compleixen.
En Puigdemont és un exiliat?
El dia que els presos surtin de la presó, els que estan fora hauran de tornar.
Ja, però jo li he preguntat si és un exiliat, ell i els altres.
(Riu) En la mesura en què no poden tornar, sí. La situació no és fàcil, els entenc perfectament. Estic més disposat a admetre que són exiliats polítics, que no a admetre la comparació -que algun d´ells fa- entre aquest exili i el de 1939.
És un estadista, en Puigdemont?
Em costa parlar d´ell, perquè està vivint una situació difícil. Però bé, el veig una persona molt capacitada per començar coses... i no tan capacitada per acabar-les.
En què s´ha equivocat el PSC?
Havia sigut un partit hegemònic i ha perdut musculatura. En aquest viatge cap a l´ambigüitat en la qüestió nacional, perd catalanisme progressista d´esquerres, que va marxant. Li queda el socialisme de tota la vida, metropolità i obrer, gairebé genètic.
Però si hagués tirat més cap al nacionalisme, hauria perdut aquesta altra part.
O no. L´Assemblea de Catalunya els va guanyar per la causa. L´habilitat hauria sigut fixar una línia i no moure´s. Si dius que estàs pel dret de decidir, doncs hi estàs. Dret a decidir no vol dir votar per ser independents, tal com volen els independentistes. És defensar una consulta per decidir quin és el futur de Catalunya.
Ja s´ha inscrit al Consell per a la República?
He signat el manifest del 80%, però no m´he apuntat al Consell de la República. No per dir moltes vegades «Som república», en som. Ni per dir moltes vegades «estem complint el mandat democràtic de l´1-O», l´estem complint. Entre altres coses perquè com que no va ser un referèndum, no hi ha mandat. Fins i tot la França de tota la vida ha concedit un referèndum a Nova Caledònia.
Creu que és comparable?
És clar que no, però són les regles del joc.
La CUP ha perjudicat la situació política?
És una formació coherent, no enganya ningú. Qui no és coherent és la gent que per avançar més de pressa cap a la independència, compra incondicionalment l´agenda política de la CUP. I de moment, ja es veu que sense resultat.
Un governant ha de fer sempre el que demana el poble, sigui legal o il·legal?
Un governant està obligat a representar la gent que el vota, però també la que no el vota. Potser les coses s´han de fer amb cintura política.
El govern Torra està governant?
Patim certa paràlisi en el funcionament de les institucions. El procés no perjudica l´economia catalana, això és cert, però això no nega que hi ha certa paràlisi en el quotidià.
Però si no hi ha cap de setmana que el president no vagi a una fira.
Sí, però la governança és una altra cosa.
En cas d´un referèndum pactat, com el que vostè proposa, un 51% hauria de ser suficient per a proclamar la independència?
Això és un tema que està bastant estudiat. A partir de cert percentatge es dona per fet que hi ha les condiciones per parlar-ne. I a partir d´un altre percentatge s´hauria de fer cas del que la gent vol. El 51% serien les condicions per parlar-ne.
