La Llei d'Educació és una de les més sensibles als canvis de partit a La Moncloa, tal com demostra el fet que, per vuitena vegada des de 1975, el nou Govern de l'Estat ja ha plantejat una nova reforma educativa. En aquest cas, es tracta fonamentalment de tirar enrere un gruix de decisions incloses a la llei Wert, que han estat repetidament contestades per la comunitat educativa. Moltes d'elles, no s'han desenvolupat a Catalunya.

El Congrés dels Diputats va aprovar l'actual marc legal, la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del Partit Popular, el 28 de novembre de 2013, amb un rebuig clar de la societat civil i de la majoria de partits polítics. Ara, amb el PSOE al Govern espanyol, el Ministeri d'Educació ha plantejat una proposta de reforma que preveu retornar a les autonomies amb llengua cooficial, i per tant a la Generalitat, competències en la decisió dels currículums i en la regulació de l'ús de la llengua cooficial.

L'ús de la llengua

Segons ha trascendit, el Ministeri vol supendre la regulació de l'ús de la llengua cooficial que preveia la Lomce, deixant-ho en mans de les comunitats; regular l'exempció de cursar o de ser avaluat en la llengua cooficial; i tenir en compte la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà prevista a la llei Wert. La proposta també es fixa l'objectiu d'evitar la doble via a 4t d'ESO i elimina els «itineraris» dissenyats per l'executiu popular, que segrega l'alumnat segons si estudia FP o Batxillerat.

Entre altres qüestions, el nou govern també vol eliminar la jerarquia de les matèries a Primària i l'ESO (troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica), i els seus efectes en l'ordenació i l'avaluació; a Primària, el principal canvi és el retorn als tres cicles de dos anys cadascun. La nova proposta considera que els canvis fets per la Lomce van augmentar un 37,7% els repetidors el primer curs que es van implantar i un 15,8%, el segon; amb increments molt més alts en centres públics.

A Batxillerat, la proposta incorpora la possibilitat de regular de manera més «flexible» el número de cursos que es requereixen per estudiar Batxillerat i obrir la porta a què es faci amb tres cursos de manera excepcional, en unes determinades condicions.

Eliminar revàlides i la Religió obligatòria

A més, la reforma aposta per eliminar les revàlides a 6è de Primària i a 4t d'ESO, ara suspeses a l'espera d'un pacte d'estat per a l'educació; o que l'assignatura de Religió perdi el seu caràcter avaluable i sigui optativa.

A l'espera de veure com evoluciona, tant la comunitat educativa catalana com el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, han valorat positivament la modificació de la llei perquè corregeix la llei Wert i, segons va manifestar el dirigent, «permet continuar treballant des de Catalunya amb un sistema educatiu propi, cosa que la Lomce atacava».