La secció quarta de l'Audiència provincial de Girona jutjarà la setmana que ve un nou cas de delicte electoral a les comarques gironines. Aquesta vegada, els fets es remunten al 21 de desembre del 2017, quan l'acusada -major d'edat i sense antecedents penals- va ser nomenada segona suplent de president d'una mesa de la circumscripció de Girona amb motiu de la celebració de les eleccions del Parlament de Catalunya. Tal com recullen els escrits de la fiscalia, «tot i haver estat degudament notificada el mes anterior», l'acusada «en ple coneixement de la seva designació i les obligacions de la mateixa» no va concórrer a la constitució de la mesa a les 8 del matí, com tampoc «va formular cap excusa, incomplint, doncs, de forma injustificada la seva participació».

El ministeri fiscal la considera responsable, d'aquesta manera, d'un delicte electoral i li demana una multa de més de 2.000 euros, així com el pagament de les costes processals derivades.

Judicis similars a la demarcació

A l'espera de saber com es desenvoluparà la setmana que ve el judici i quina serà la posterior sentència per a l'acusada, a la província de Girona ja hi ha hagut almenys sis casos similars durant els darrers sis anys. Si ens remuntem per exemple al 2012, podem trobar dos judicis ben semblants en dues localitats diferents. En el primer -amb un processat de la Bisbal de l'Empordà- es va posar en qüestió la seva incompareixença a la mesa electoral durant les eleccions municipals del 20 de novembre del 2011. La fiscalia li va demanar una pena de 6 mesos de multa, mentre que l'advocat d'aquest va al·legar que el seu client no havia rebut la notificació per part del seu germà, motiu pel qual no s'havia pogut presentar.

En el segon dels judicis el cas provenia d'Olot i en aquesta ocasió el processat va acceptar un pacte de conformitat amb el ministeri fiscal que implicava admetre que no es va presentar a la cita electoral a la qual havia estat convocat i pagar una multa de 900 euros.

Penes de presó, també

El 2017 va ser un any intens pel que fa a aquest tipus de delictes, sobretot a la zona de l'Alt Empordà. Fins a tres persones (provinents de Roses, Llançà electorals i, en els tres casos, amb penes de presó que van anar dels tres mesos a un any sencer. En un dels casos -el de la Roses- la pena de 10 anys de presó va ser suspesa després que el tribunal ho decidís, avisant la dona que no podia cometre un altre delicte en un període dos anys.

A més d'aquests judicis, també hi ha hagut casos que han acabat favorablement per al processat, com és el cas d'un militant de la CUP d'Olot que no es va presentar a la mesa el 26 de juliol del 2016 amb motiu de les eleccions generals espanyoles. En aquesta ocasió el Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot va decidir arxivar la causa contra l'acusat en considerar que no «hi havia elements suficients» per considerar l'existència d'una infracció penal. De fet, a la resolució que va emetre s'assenyalava que «no constava documentada la falta de constitució de la mesa per absència del suplent».