El departament de Territori i Sostenibilitat revisarà els sòls pendents d'urbanitzar a la Costa Brava per intentar aturar la construcció de noves urbanitzacions. El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, es va reunir ahir amb alcaldes i regidors dels 22 municipis del litoral gironí per anunciar que preveuen aprovar el primer trimestre del 2019 l'avançament del Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sectors no sostenibles. A partir d'aquell moment, suspendran temporalment la concessió de llicències de construcció fins que la nova eina de planificació urbanística estigui operativa, que es calcula que serà en un any. El departament avaluarà 142 sectors en sòl urbanitzable i 49 en sòls urbans no consolidats, que suposarien construir uns 30.000 nous habitatges, amb la intenció d'analitzar si es pot impedir que es desenvolupin. Serra va afirmar que seran «valents» però actuaran amb «seguretat jurídica» per evitar fer front a indemnitzacions elevades a propietaris amb drets adquirits.

Diversos projectes per desenvolupar urbanitzacions pendents a la Costa Brava han despertat l'oposició frontal d'entitats ecologistes, que insten la Generalitat i els ajuntaments a aturar un model urbanístic «agressiu» amb el territori. Segons va explicar ahir Serra, durant el primer trimestre del 2019 preveuen aprovar l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sectors no sostenibles. El pla preveu analitzar 142 sectors pendents de construir en sòl urbanitzable i 49 en sòl urbà no consolidat on, segons el planejament actual, s'hi podria construir. Aquests terrenys afecten una superfície de 1.300 hectàrees que podrien suposar la construcció de fins a 30.000 nous vivendes.

L'objectiu del pla director és mirar amb lupa cada municipi i analitzar en quins casos poden desclassificar els sòls per evitar que s'hi construeixi. El departament diu que la prioritat serà impedir que es desenvolupin sectors que tinguin «factors d'insostenibilitat»: l'impacte paisatgístic, la llunyania dels nuclis urbans, baixa densitat, desproporció amb el teixit urbà o que es projecti en terrenys inadequats per l'orografia.

Tot i això, Serra afegeix que una de les màximes preocupacions serà actuar amb «seguretat jurídica». Alguns terrenys, per exemple, tenen propietaris amb drets adquirits i impedir ara que s'hi pugui construir en un futur podria suposar fer front a indemnitzacions elevades. «És un procés que s'ha de fer de forma molt rigorosa perquè no podem posar en perill les arques públiques municipals i, en el moment que el pla director entri en funcionament, les de la mateixa Generalitat», va indicar.

Tot i que busquin evitar demandes judicials o pagar indemnitzacions, Serra no descarta que es plantegin comprar terrenys o pactar indemnitzacions en zones d'alt valor paisatgístic o natural.

Serra va admetre, tanmateix, que alguns dels projectes que han despertat l'oposició d'entitats ecologistes i del territori no es podran aturar, perquè ja estan pràcticament en procés d'urbanització. En els casos en què no es pugui desclassificar el sòl per evitar la construcció, el departament intentarà modificar les previsions inicials de construcció per reduir l'impacte.