Carles Ramió, catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra, va oferir ahir a la sala Torín d'Olot la conferència Els reptes de futur de l'administració local i el paper de les comarques, en motiu de la celebració dels 30 anys de la constitució del Consell Comarcal de la Garrotxa. L'acte va omplir la sala. Ramió va parlar del futur de les administracions locals i dels reptes als quals s'enfronten.

Abans, els organitzadors van projectar un petit reportatge que va repassar les tres dècades d'història del Consell i també va recordar la tasca dels organismes predecessors al Consell Comarcal. Els seus responsables van explicar que el 1974, els ajuntaments de la Garrotxa ja es van ajuntar en una comunitat intermunicipal. Eren el temps de la fusió de municipis: Montagut amb Oix o la creació de la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya. El 1983, van crear el Consell Comarcal de Muntanya, que va conviure amb la Comunitat Intermunicipal de la Garrotxa. Els presidents del Consell Comarcal de Muntanya van ser Josep Muntada (1983-85), Lluís Bars (1986-87) i Irvin Sala (1987-88). El darrer president de la Comunitat Intermunicipal de la Garrotxa va ser Jacint Xuclà. Aquests dos organismes van desaparèixer el 1988, quan van fer el Consell Comarcal de la Garrotxa. El Consell ha estat presidit per Isabel Brussosa (1989-1999), Miquel Noguer (1999-2006) i Joan Espona (2006-2018). Segons van indicar, el Consell Comarcal ha treballat en les millores d'infraestructures i comunicacions i en els últims anys ha tingut molta presència en serveis socials.

Interès general

Carles Ramió va definir que l'administració pública no és més que un intermediari entre els ciutadans i la defensa del bé comú i l'interès general. Segons ell, el problema està en el concepte de governança des de la perspectiva dels que volen els serveis privats i els que ho volen tot públic.

Ramió va defensar la supervivència de les petites municipalitats pel fet que aconsegueixen participació ciutadana en uns temps en els quals la gent de les ciutats cada vegada vota menys.

Segons ell, en un futur, Barcelona s'expandirà fins a ocupar quasi tot el territori català en forma d'una gran metròpoli.