20 de novembre de 2018
20.11.2018

La comunitat educativa veu «inacceptable» un augment del pressupost inferior als 500 milions

Les entitats es reuniran l'11 de desembre amb el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, i avisen que continuaran les mobilitzacions si no hi ha una resposta política satisfactòria

20.11.2018 | 00:29
Portaveus de les entitats que integren el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, dijous, a Barcelona.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) considera que un augment inferior a 500 milions d'euros en el pressupost destinat a educació seria «inacceptable». Aquesta xifra suposaria un increment del 10%, el mateix que es va produir ara fa dos anys, segons va manifestar el portaveu del sindicat Ustec·STEs (IAC), Ramon Font.

Les entitats que formen part de la plataforma en defensa de l'educació pública van confirmar dijous, en una compareixença pública, que l'11 de desembre es reuniran amb el conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, i van avisar que continuaran les mobilitzacions si el Govern no dona resposta a les seves demandes.

A banda de l'augment pressupostari, el MUCE, que dissabte va convocar una manifestació per exigir que es destini el 6% del PIB català a educació, va reclamar al Govern que millori l'atenció als alumnes i que es tingui en compte l'opinió del personal docent a l'hora de prendre decisions. El MUCE està format per organitzacions d'estudiants, de famílies, de docents i sindicats representants del professorat.

Ramon Font va assegurar que el fet que el Govern «revertís les retallades» del 2010 seria un «bon començament», perquè suposaria que el sistema educatiu augmentaria la capacitat de servei. Per tal de «revertir les retallades», el portaveu d'Ustec·STEs va dir que calen 7.200 dotacions de professorat més.

La responsable de Polítiques educatives de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Teresa Esperabé, va destacar la necessitat de «continuar insistint» perquè les «retallades» no s'han «revertit», i per tal que l'educació sigui inclusiva i de qualitat. Amb l'objectiu de donar una millor atenció als alumnes amb necessitats especials, Esperabé va defensar que s'han de reduir les ràtios i augmentar el personal de suport educatiu.


El poder de les direccions

La representant de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament del sindicat UGT, Sílvia Martínez, va denunciar la «manca de democràcia real» en el sistema educatiu. Martínez va criticar que les decisions depenguin dels equips directius i va demanar que es tingui en compte l'opinió dels docents a l'hora de prendre decisions.

Per la seva banda, el representant de la CGT, Josep Riera, va alertar que no s'està combatent la «segregació» en el sistema educatiu. Va remarcar la necessitat de tenir uns pressupostos per «combatre» aquesta qüestió perquè augmenta la desigualtat. «S'ha perdut el concepte d'interculturalitat», va lamentar també Riera.

La vicepresidenta de la Federació d'associacions de pares d'alumnes (Fapac), Xènia Amorós, va demanar que els menjadors formin part dels drets educatius i que estiguin directament gestionats pel Departament d'Ensenyament. Amorós també va assenyalar que aquesta mesura no té cap cost econòmic i que és una qüestió de «voluntat política».

Maria Vinuesa, de l'associació Rosa Sensat, va subratllar que l'educació «no és només dels docents i de les persones que tenen fills». «És de tota la societat, si no ho entenem tenim un problema com a societat», va dir.

Finalment, Jordi Jiménez, de Fapaes, va alertar que la majoria de pares i mares perceben que la tutorització i l'acompanyament dels alumnes no es fa com caldria. «Els professors no tenen prou temps i són pocs tenint en compte la quantitat d'alumnes que hi ha», ha apuntat com a causa de la manca d'acompanyament als alumnes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook