El síndic de greuges de Catalunya alerta que els menors migrants pel que reclama al Col·legi d'Advocats de Girona que creï un torn d'ofici especialitzat en aquest col·lectiu.

Aquesta demanda, que fa extensible a Lleida i Tarragona, forma part d'un ampli paquet de mesures per millorar l'atenció dels joves immigrants sense referents familiars i que, entre altres qüestions, incideix en la corresponsabilitat de les diferents administracions; la creació de places de primera acollida i supervisió de les ja creades, i la reestructuració i el redimensionament del sistema de protecció dels infants. Des del seu punt de vista, la implantació d'un torn d'ofici especialitzat en menors no acompanyats és una de les accions necessàries, segons recull l' Informe sobre els drets de l'infant 2018 Informe sobre els drets de l'infant 2018presentat ahir al Parlament, per millorar les garanties jurídiques i el procediment per determinar l'edat d'aquests joves.

L'adjunta al síndic de greuges per a la defensa dels drets dels nens, Maria Jesús Larios, va explicar que uns 600 menors tutelats per la Direcció d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat (DGAIA) estan a l'espera d'un recurs adequat per a les seves necessitats i el seu desenvolupament, d'acord amb la proposta tècnica feta pels experts; entre els quals hi ha criatures de sis anys i algunes de tres en centres residencials. La Sindicatura no va detallar el percentatge o el nombre d'aquests 600 infants corresponent a les comarques de Girona.

Després d'entregar l'informe al president de la Cambra catalana, Roger Torrent, Larios va indicar que és necessària una reforma estructural del sistema de protecció, i que hi ha centres que no compleixen els estàndards de qualitat, un fet que s'ha vist agreujat per l'allau de menors migrants no acompanyats (MENA, d'acord amb la tipificació administrativa).

Per la seva banda, el síndic de greuges, Rafael Ribó, va remarcar la necessitat de reforçar l'acolliment en famílies alienes, que fa dos anys ja esperaven uns 500 nens i nenes sense que s'hagi millorat la situació; encara que sí que s'ha reduït lleugerament els que estan a l'espera d'un centre residencial.

A través de l'informe, la institució també reclama una millora de l'acompanyament als menors tutelats i extutelats -és a dir, els que han d'abandonar els centres de la Generalitat quan compleixen 18 anys-, perquè en aquests àmbits el sistema ha vist «superades les seves capacitats». I tal com va especificar el síndic, aquesta superació es deu a la necessitat de crear centres nous per atendre l'increment de menors migrants no acompanyats; un fenomen que, de retruc, ha retardat la millora de la resta de serveis.

Pensant en el desemparament dels joves extutelats, el síndic de greuges va defensar l'aplicació de mesures de discriminació positiva perquè tinguin accés a la Renda Garantida de Ciutadania, ja sigui quan fan els 18 anys o als 21, si és que abans perceben una altra prestació econòmica. Durant la compareixença d'ahir, els representants de la Sindicatura van assenyalar que, actualment, la Renda Garantida de Ciutadania empara 25.643 nens i nenes; un 38% de les persones que integren les 27.132 unitats familiars que beneficia.

Revertir les retallades

Rafael Ribó i Maria Jesús Larios van instar el president del Parlament, Roger Torrent, a corregir els dèficits i a «restituir mesures positives suprimides per les restriccions pressupostàries». L'«estancament» dels últims anys l'han atribuït a la crisi i aquest 2018, a l'aplicació de l'article 155 que, segons Ribó, «va provocar certa paràlisi al començament de la recuperació» i l'aturada de projectes com el Pacte contra la segregació escolar o el finançament dels centres de noves oportunitats.

El síndic de greuges va recordar que els indicadors de risc de pobresa infantil no han millorat malgrat la recuperació de la conjuntura macroeconòmica i va subratllar que el fenomen continua afectant un 25% dels menors, prop d'un 7% dels quals pateix una privació material severa.