Una allau de projectes d'urbanització, de plans urbanístics i de projectes d'obres amenacen greument els valors naturals i paisatgístics de la nostra estimada Costa Brava.

Diversos milers d'habitatges es pretenen construir en retalls de boscos i en zones forestals que s'havien salvat fins avui del formigó. I centenars d'hectàrees de sòl es volen urbanitzar en terrenys amb pendents superiors al 20% amb un impacte ambiental i paisatgístic excepcional. En aquest sentit, l'Ajuntament de Cadaqués i la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona han aprovat un Pla Parcial que té en compte la construcció de cent quatre habitatges unifamiliars i d'un hotel de 4.000 m² de sostre, al Puig de Sa Guarda, a Cadaqués, cosa que trencarà la silueta paisatgística de la bellíssima i insuperable població de la Costa Brava i afectarà 15 hectàrees de sòl d'antics olivets, ordenats i arrenglerats amb la preciosa arquitectura rural i popular de la pedra seca.

Dos-cents nous habitatges projectats a primera línia de mar a Llançà, a tocar dels límits del Parc Natural del Cap de Creus.

Dos-cents seixanta-quatre nous xalets i tres hotels es projecten implantar a la fràgil i delicada cala d'Aiguafreda a Begur, en una zona coberta de bosc i amb grans pendents, que comportarà la desaparició d'un pulmó verd al municipi i provocarà una greu ferida, del tot irreparable, en aquest punt tan valuós del nostre litoral. 24 nous habitatges es projecten a la Pedrera de s'Antiga a la platja de sa Riera, on el resultat de la desforestació i el moviment de terres es pot apreciar des de quilòmetres de distància.

Més d'un miler d'habitatges a la platja de Pals

Trenta-tres xalets de luxe al voltant de la cala d'Aigua Xelida, a Tamariu. Una de les cales que als anys 50 era l'indret més verge i més salvatge, i on es podia sentir la soledat de forma més ancestral i la sensació de més acusada llunyania, segons escriu un dels millors escriptors de les lletres catalanes, el gran Josep Pla a la seva esplèndida Guia de la Costa Brava.

49 xalets projectats a la muntanya de Sant Sebastià, fita paisatgística de Llafranc que, aparentment, comptava amb un Pla especial de protecció de la muntanya, que ha estat modificat per permetre majors ocupacions de sòl.

La cala del Golfet de Calella de Palafrugell desfigurada per un macroxalet de 1.004 m² construïts dalt d'un penya-segat, que malment, de manera irreversible i inexplicable un paisatge marítim fins avui en bona part verge i inalterat.

L'EIN de Castell - Cap Roig, amb els Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell, amenaçats per un Pla especial urbanístic que pretén implantar-hi 4 nous edificis malgrat tractar-se d'un espai que compta amb la màxima protecció ambiental a les comarques gironines, en ser un espai inclòs al PEIN, a la Xarxa Europea Natura 2000, declarat LIC -lloc d'importància comunitària- i ZEPA -zona d'especial protecció per les aus- i comptar també amb la màxima figura de protecció en matèria de patrimoni cultural: la declaració com a BCIN-bé cultural d'interès nacional. Pla especial aprovat inicialment pels ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras i que posa greument en risc aquest paratge i comporta el fracàs absolut dels sistemes de protecció ambiental a les comarques gironines, que es mostren incapaços per impedir aquest atemptat ambiental i paisatgístic.

La Pineda d'en Gori i l'entorn del BCIN de cala s'Alguer a Palamós, afectats per un projecte de tres blocs de 4 plantes d'alçada amb 48 apartaments de luxe, que poden arribar fins a 72.

A Lloret de Mar, més d'un miler d'habitatges previstos en zones de naturalesa forestal i al Golf de l'Àngel 270 nous habitatges amb un hotel.

La petita cala Morisca del preciós municipi de Tossa de Mar i tot el seu entorn forestal, afectats per la reactivació de l'antic Pla Parcial de la Morisca, i per la urbanització de prop de 100 parcel·les en un bosc de suros i alzines en uns terrenys amb una topografia accidentada, que comportarà uns grans moviments de terres i l'afectació d'un important connector natural i paisatgístic.

I la recent aprovació del Projecte de prolongació de l'autopista del Maresme per arribar a Blanes i a Lloret de Mar; infraestructura que suposarà desfermar una onada de cobdícia i especulació i la fúria urbanitzadora a tota la comarca de la Selva Marítima, avui ja tan malmesa per la urbanització, en haver-se transformat gairebé en un contínuum urbà.

Tot això està passant, s'està tramitant i intentant aprovar, ara mateix, a la nostra costa. I tot això és únicament la punta de l'iceberg, que ha estat advertida i descoberta per les entitats gironines de defensa del territori aquest estiu. Són simplement els esculls, els niells que s'han detectat, però el problema de la Costa Brava és d'una magnitud molt més important -podríem dir descomunal-, atesos els creixements previstos a tots els planejaments urbanístics actualment vigents. Uns creixements immoderats de molts milers d'habitatges, que sepultaran per sempre més, amb ciment i formigó la major part de les poblacions de la Costa Brava.

I tot això, si s'executa, serà un cop mortal i irreversible sobre el preciós litoral gironí.

En aquest moment, la Costa Brava és com el llegendari transatlàntic, el Titanic, que està a punt de col·lapsar i enfonsar-se sota una nova onada gegant d'asfalt i formigó.

24 entitats de defensa i associacions ecologistes gironines van donar el passat 4 d'agost el crit d'alerta i s'han constituït en la Plataforma SOS Costa Brava, que sol·licita ajut a la població. I han aprovat un manifest amb 12 propostes d'actuació adreçades a totes les administracions públiques. I en particular, als ajuntaments dels 22 municipis costaners i a la Generalitat de Catalunya perquè actuïn de seguida, modifiquin els planejaments urbanístics, protegeixin els espais forestals, aprovin una moratòria suspenent llicències en els espais de major valor natural i paisatgístic afectats pels projectes urbanístics i impedeixin la destrucció del territori.

Exigeixen a la Generalitat de Catalunya una actuació urgent aprovant un nou pla director del sistema costaner que acudeixi al rescat de la Costa Brava i desclassifiqui sòls urbanitzables en espais singulars, zones forestals i terrenys amb pendents superiors al 20%.

I requereixen també la constitució a tots els ajuntaments costaners de reserves de patrimoni públic de sòl per protegir, i al Parlament de Catalunya una llei per constituir el Conservatori del litoral, que vetlli per preservar els sòls amb valors naturals i per adquirir terrenys amb la finalitat d'impedir la seva transformació. S'insta l'Administració General de l'Estat a executar, d'una vegada per totes, els camins de ronda i la nova delimitació de la Zona Maritimoterrestre de manera correcta i dalt dels penya-segats, per fer efectiva una política de preservació del litoral i la dotació de les servituds de trànsit i zones de protecció amb les amplades legals de 6 i 100?m, impedint la nova construcció d'edificis ocupant la primera línia costanera.

Una altra política ambiental, d'ordenació del territori i de l'urbanisme és possible, i SOS Costa Brava, en representació d'interessos col·lectius de gran part de la població i dels conservacionistes, ha fet propostes concretes, acurades, justes i raonables.

Hi ha coses que no tenen preu però que tenen un valor incalculable. I que no es pot permetre la seva destrucció: les cales, els boscos, el paisatge i el nostre patrimoni natural. Hi ha coses que són de tothom i ningú té dret a apropiar-se-les. I cap promotor, cap propietari del sòl o cap urbanitzador té el dret a desfigurar-les ni a alterar-les, ni cap funcionari, ni cap polític poden autoritzar la seva transformació urbanística i destrucció.

Correspon ara a tots els poders públics actuar immediatament. És la seva responsabilitat directa i en tenen l'obligació. En cas contrari es destruirà el paisatge, el medi natural i el nostre preciós litoral amb tots els valors ambientals, culturals, forestals i paisatgístics.

En cas contrari es malmetrà i posarà en risc la nostra qualitat de vida i es desfigurarà, irreversiblement, el paisatge que és, sens dubte, el principal element identitari de la Costa Brava i un inqüestionable patrimoni col·lectiu